SL-C 103: Montnegre carener – Turó Gros (762 m)
Dissabte 18 de desembre de 2021Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. Ubicació: Comarca del Vallès Oriental. Temps aproximat: 3 h 45 min (9,1 km) Desnivell: 400 m (acumulat) Dificultat (1): Normal.Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins a la propera sortida nº 11 (Sant Celoni / Montseny) i anirem en direcció a Sant Celoni. Al nord de la població, seguirem per la C—35 fins agafar, a la dreta, la carretera que ens portarà al Montnegre, (a l’alçada d’una estació d’ITV) Seguirem fins a Sant Martí del Montnegre, on aparcarem. El tram final és una pista de terra però apta per al pas de turismes. Itinerari: Sant Martí de Montnegre: El nucli de Montnegre consta de l’església de Sant Martí, la rectoria, ca l’Auladell i l’Hostal (1) . A l’antic terme i parròquia la densitat de població sempre ha estat molt baixa: l’orografia i el microclima no faciliten la colonització rural. El Montnegre ha preservat el seu caràcter forestal al llarg dels segles. Trobarem el senyal d’inici a l’encreuament de la pista principal amb l’accés a l’Hostal i a Sant Martí de Montnegre.Aquí conflueixen diversos senders: GR-5, GR-83 i GR-92. Seguirem el camí que s’enfila muntanya amunt fins al coll de Terra Negra, un altre encreuament estratègic de camins. Terra Negra: L’origen del topònim Terra Negra (2) és la negror de les pissarres que afloren en aquesta zona de la muntanya. El bosc és dominat per les alzines que enfosqueixen el sotabosc, tot dificultant la vida als vegetals competidors al seu dessota.Agafarem la pista cap a l’esquerra, en franca ascensió cap al sud. Després de dos trencalls deixats a l’esquerra arribarem al sot dels Ternals, que delimita una sobtada transició de l’alzinar cap a la castanyeda. Continuarem per la pista principal, i quan perd pendent la deixarem, tot enfilant-nos a l’esquerra i després a la dreta en forta pujada fins al coll de Basses (3). Unes alzines monumentals assenyalen aquest coll peculiar i estratègic, que deixarem tot seguint la pista cap a llevant.Deixarem a mà dreta el coll per on marxa el GR-5 cap a la banda de solana; és el vaivé de la Casanova (vaivé és el nom que reben al Montnegre alguns colls entre l’obaga i el solell). Poc després la pista voreja els faigs d’en Preses (4). Més endavant, fent uns revolts, s’enfila a la roureda culminal del Montnegre, deixant una derivació planera a l’esquerra. La roureda i els faigs d’en Preses: La carena del Montnegre és un refugi extrem per a alguns ecosistemes de muntanya mitjana, que es veuen afavorits per l’alta pluviositat anual (880 l/m2), les boires freqüents i el sòl profund i ric. La roureda, dominada pel roure de fulla gran i amb una forta presència del roure africà, molt escàs a Catalunya, senyoreja aquesta carena i hi genera un ambient singular. A la capçalera del sot Gran de can Preses, a tocar de la carena principal, una clapa excepcional de faigs, sobreviu fora de la seva àrea de distribució habitual gràcies a les freqüents boires careneres.Sense trencalls arribarem al turó Gros o de la Telefonista (5), un dels dos cims més alts del Montnegre (763 m), i sostre comarcal del Maresme, amb una torre de guaita d’incendis que deixarem a la dreta per baixar per la pista carenera, tot obviant els camins que conflueixen per l’esquerra. En pocs minuts arribarem al vaivé de la Casa Vella (6).El vaivé de la Casa Vella i l’avellanosa: L’avellanosa cobreix densament una zona esquitxada de roures, castanyers, alzines i, en menor abundància, grèvols, cirerers i trèmols, aquests darrers ben freqüents a les clarianes. Al dessota, llorerets i falgueres; i on la fullaraca deixa espai, molses i gramínies de muntanya entapissen el sòl. Molts castanyers apareixen clivellats i morts per efecte dels fongs que els fan emmalaltir, el xancre i la tinta. De la...
