Creta: "xorreres" i molts regalims.
Del Peloponès ens plantem a Atenes per agafar el ferri que ens durà a Creta.De camí parem al Canal De Corint. Aquesta obra d'enginyeria amb uns quants segles d'història és una via d'aigua que uneix el Golf de Corint amb el Mar Egeu i separa la península del Peloponès amb la resta de Grècia. En arribar a PIREO, el port d'Atenes comprem el bitllet cap a Creta, ho fem amb la companyia Minoa Lines, ja que al fer altres trajectes amb ella (en el nostre cas va ser el viatge Ancona-Patras) tindríem un 30 % de descompte. El ferri sortia a les 21:00 i arribava a Heraklion (captial de Creta ) a les 6 del matí.a punt d'embarcar Era a principis de març quan trepitjàvem la illa, i suposem , que al ser encara temporada baixa, se'ns presentava una mica deixada i com abandonada, a més a més la pluja que continuava dia si dia no, no ens va permetre veure una illa molt acolorida . Però malgrat les condicions, ens va semblar una illa amb molt d'encant i amb molts racons per veure , té una mica de tot. Una curiosa i variada arquitectura pels pobles d' Heraklion (capital) ,Chania o Rethymnon, i també, una altra vessant del seu patrimoni arquitectònic que són els monestirs i construccions religioses ubicats en paratges inaudits. També és un indret amb unes grans espais naturals, muntanyes,platges , engorjats. Una illa petita però complerta, vaja Moure´s per Creta amb furgo és ben fàcil i, la vam recórrer sense cap problema. El tema dormir no és gens complicat, sempre trobàvem algun raconet discret per fer una o més d'una nit. I sinó, quan escalàvem solíem fer nit en algun racó a prop dels sectors. Pel que fa aconseguir aigua, havíem llegit que era difícil de trobar fonts i realment no va ser així en la majoria de pobles hi havia alguna font a on omplíem el dipòsit Quant a l'escalada creiem que és un destí poc fanàtic però té alguns sectors que estan bastant bé, i si es combina l'escalada amb una visita a la illa és una escapada interessant. La info la vam treure d'aquí: El primer sector visitat va ser : VOULISMENO ALONI a pocs quilòmetres a l'oest d' Heraklio. Es tracta d'una formació curiosa, una mena de forat circular enfonsat que forma un circ amb parets i vies. Vam haver d'anar a la banda esquerra anomenada “Lower Sector”que era l'assolellada i les vies estaven seques. En aquesta vessant hi trobem rutes entre 6è i 8è grau en una calcari taronjós amb escalada en forats i placa desplomada. Vam fer algunes vies entre força interessants, una de les clàssiques és la Oxicitona un bon 8a que el Quim va resoldre en dos pegues molt fanàtics!banda esquerra del foratL'alta banda “Upper Sector” era més ombrívol. En aquesta vesant predomina les línies en “xorrera” que semblaven interessants però estaven ben xopes. Quan vam finalitzar el viatge a Creta vam tornar-hi i vam poder escalar-hi ja algunes de les vies s'havien eixugat. I no ens va decebre, vam fer algunes vies de xorrera ben xules! Però,al ser uns murs poc visitat la roca punxa molt i la pell no ens aguantava gaires pegues, quin mal! Total, que VOULISMENO ALONI prou bo, amb línies fanàtiques i amb varietats de graus i un racó petit però curiós i recomanable I després d'aquests dies d'escalada van arribar un dies amb pluja i més pluja , amb el que vam aprofitar per voltar pe la illa, però sobre el que fer o visitar a Creta ja en farem una altra entrada. Continuem amb més sectors, ara cap a TERSANAS CAVE. Una gran cova , una mena de balcó arran de mar. Un racó preciós, remot , solitari i espectacular però tot el que tenia de bonic aquell indret, li mancava en la qualitat de les vies. La cova regalimava d'estalactites però molt fràgils i malgrat que era impressionant, les línies no ens van semblar gens atractives. Però ja que havíem baixat fins allà i a més a més es va posar a ploure vam fer una parell de vies.pàrquing per la cova, ens...
