30 anys al Farell són molts anys!
30ª Cursa de Muntanya
del Farell
12,2 km. 1-16-13 6-16
x km. 279 metres de desnivell positiu
191 de 268
classificats, 9è de 18 classificats a M6
De nou estic al Farell, i amb aquesta serà la meva participació número 30. Trenta
anys participant en una mateixa cursa son una bona colla d’anys. Per
celebrar-ho ho faré amb la samarreta i el pantalonet curt més Vintage que he
trobat per casa. I també amb la gorra vermella de sempre. Bé de fet, cada cop
és menys vermella.
Com que darrerament participo en poques curses amb xip groc, resulta que
quan vaig a recollir el pitrall em dono compte de l’oblit. M’ho solucionen amb
un moment i ja puc escalfar amb tranquil·litat.
El Farell sempre és una prova de com estic de forma. L’any passat vaig fer
el pitjor temps de totes les edicions. Aquest any tinc com objectiu fer-ho una
mica millor. Igual que l’any passat gaudim d’una temperatura primaveral.
Com ja comença a ser costum surto de darrera del tot. Tinc a tothom per
davant. Puc córrer al meu ritme des del primer moment i pels carrers del poble
vaig avançant corredors. Evito sempre que puc córrer per les zones de
llambordes anant per les voreres.
Em trobo bé i procuro fer la gambada més ampla possible. Deixo l’asfalt i
comença la zona de terra. A la primera llarga pujada hi ha força corredors que
caminen, però jo segueixo trotant. Tinc la sensació d’anar molt millor que els
darrers anys. Pujo molt més fàcil. Acabo aquesta pujada amb 30-15, un molt
millor temps que les dues darreres edicions. Això m’anima i em poso em mode
caça al corredor. A la primera baixada en queden unes quants al darrera. Veig a
lo lluny al Roque Lucas, amb qui havia parlat abans de començar. Vam estudiar
junts el batxiller superior nocturn, i ens trobem en algunes curses. És un corredor
d’ultratrails i per ells el Farell és massa curta.
En el pas de mitja cursa (40-15) passo 4 minuts millor que l’any passat i 2
minuts millor que fa dos anys. Ara es tracta de consolidar aquesta millora en
el que resta de cursa. Espero que l’haver anat ràpid no em passi factura. Encara
porto al Roque al davant. Finalment en el tram asfaltat en lleugera pujada l’avanço.
Però en la següent baixada, m’avança per fer-me una foto i també ens fem
una selfie. A partit d’aquí cadascú ja agafa el seu ritme. Només queda la rampa
de 300 metres i després ja tot és favorable. Segueixo anant ràpid i avançant
algun corredor.
A partir del quilòmetre 9 ja tot és baixada. Passo amb 59-30, per 1-05-30 l’any
passat i 1-02-00 fa dos anys. Malgrat que intento baixar el més ràpid possible,
noto que no vaig tan lleuger com altres anys. En el cap vaig fent números de
quin podrà ser el temps final. Malgrat intentar baixar d’1-16, al final no és
possible i aturo el cronòmetre a 1-16-13. Estic super-content. M’haig de remuntar
al 2017 per trobar un temps millor (1-15-51).
Com que abans de la pandèmia, el Farell es celebrava a finals de novembre,
principis de desembre, el vaig utilitzar moltes vegades com a test abans de
començar a preparar la marató de Barcelona. Ara em serveix per veure com
començo la temporada. Aquest resultat tan bo em dona ànims per seguir
entrenant. Tot i que haig de dir que darrerament soc molt anàrquic en els meus
entrenaments. No planifico res. De fet gairebé decideixo que el faig al dia
segons com em trobo, i el que més em ve de gust. Donat el resultat no puc dir
que vagi malament fer-ho així.
