GR 11: (Espolla) - els Vilars - Llançà
Anterior: La Jonquera - els Vilars - (Espolla)Després de més de 800 km. travessant el Pirineu, el GR 11 torna arran de mar. Una etapa no gaire digna del caràcter de "gran aventura" que se li pot atribuir a aquesta travessa, ja que pràcticament tot el traçat és per pista i asfaltada en bona part; imagino que a l'hora de dissenyar l'etapa es va tenir en compte el pas per Sant Quirze de Colera, una de les joies del romànic català, així com la proximitat als nuclis habitats per començar i terminar les etapes.En qualsevol cas, i malgrat que la serralada pirinenca ja està a punt d'enfonsar-se sota el mar, el paisatge que anem trobant a l'extrem oriental de l'Albera no decepciona: els últims colls, les últimes carenes, els últims rierols abans de la baixada cap a Llançà, on podria haver remullat els peus a la Mediterrània tretze anys després d'haver fet el mateix al Cantàbric. Només m'ho va impedir l'horari del tren, deixant vist per a sentència el final d'aquesta llarga aventura.Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesComentant els meus plans amb els amos de Can Salas, a Espolla, on vaig dormir, em van aconsellar el més lògic: per anar cap a Vilamaniscle molta gent puja cap a Sant Quirze de Colera, però és molt més curt passar per Rabós. Gràcies pel consell, ja ho sabia, però no deixaré ara les marques blanques i vermelles quan estic tan a prop del final del viatge...Seguint doncs el camí més llarg, a primera hora del matí enceto la caminada desfent les últimes passes del dia anterior, contemplant les vinyes que m'ocultava la foscor, i endevinant més enrere els cims de la carena principal de l'AlberaEn mitja hora escassa ja arribo a l'entrada dels Vilars......on retrobo el GR i el segueixo baixant al costat d'un torrentSerà un dels pocs trams del dia que anirà per corriolEn 20 minuts arribo a la Font de Cadecars, on trobo la primera pista; continuo a l'esquerra, ara ja en pujada......fins creuar la Ribera de Sant Genís en deu minuts més......enllaçant de seguida amb la pista asfaltada que uneix Espolla i Banyuls a través del Coll de Banyuls, recorrent la vall de l'Orlina. Segons els mapes, hi ha una alternativa en arribar al Mas Girarols, que puja directament al Coll de la Plaja per la Serra d'en Gibert, al darrere del masLa petita carretera té bons paisatges al principi......que no recorden gens a les etapes més dures de la travessa; tot i això, cada zona té el seu encantNo em queixo, ja que gairebé no hi ha trànsit, però cal tenir en compte que em trobo a primers de gener. En ple estiu, aquesta ha de ser l'etapa més tòrrida del GR. Entremig de la vall apareix el Mas Corbera, sota la carena pirinencaLa carretera l'evita tot fent un revolt, sense apartar-se gaire del riu; mentrestant, el Puig del Migdia a la dreta i el de la Calma al fons anuncien un canvi de tònicaDe mica en mica es va obrint el barranc de Comes Llobes, que conduirà al Coll de la PlajaPerò encara queda una estona fins trobar el Mas Pils a l'esquerra del camíAquesta part de l'Albera ha estat castigada per les flames en vàries ocasions; els matolls recobreixen els vessants de les muntanyes mentre que el fons de la vall està cobert de pastures, que també s'assemblen ben poc a les de l'Alt PirineuAl Mas Pils (1h40' - 245 m.) deixo la carretera i baixo per una pista......que de seguida travessa l'Orlina. Bon indret per fer una aturada i remullar els peusSegueixo poc després remuntant el barranc de Comes Llobes amb la vista posada al Puig de la Calma, un dels primers cims del PirineuEn un quart d'hora trobo un corriol que em permetrà d'estalviar-me un parell de revolts. La vall de l'Orlina ja ha quedat enrere, amb el Mas Pils al centre i els cims principals de l'Albera al darrereEn tornar a la pista ja s'albira el Coll de Banyuls al nord, i més enrere la Torre de Madeloc, al RossellóFinalment assoleixo el Coll de Plaja (395 m. - 3h15), on tinc una fantàstica panoràmica de l'Alt Empordà, destacant el Montgrí a l'esquerra i les Gavarres cap al...
