Jaciments del Tossal de la Pleta de Belianes i dels Vilars (356 m)
Dissabte 9 de desembre de 2023Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Urgell.
Temps aproximat: 5 h (16,5
km)
Desnivell: 80 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la
A-2 en direcció a Lleida. Ens aturarem a fer el tallat a la estació del servei
del Bruc (abans de passar el túnel) Després seguirem, passarem Igualada fins a la sortida 493 on anirem en
direcció a Vilanova de Bellpuig i Arbeca. Un cop a Arbeca, aparcarem al carrer
de Tàrrega. Itinerari: Caminada amb sortida i arribada des del
carrer de Tàrrega d’Arbeca.El Tossal de la Pleta és una muntanya de 352 metres que es troba en el
terme de Belianes (L’Urgell), gairebé en el límit amb el d’Arbeca (Les
Garrigues). Des del cim, on hi ha un vèrtex geodèsic, es pot gaudir de
magnífiques vistes dels termes i pobles de l’entorn com Arbeca, Puig-gros,
Miralcamp, Belianes, Bellpuig ... Antigament en aquest petit tossal es té referencies que hi havia hagut
el poblat de Castellsalvà, avui desaparegut. També s'hi han trobat restes
d'època ibèrica i romana, amb murs i làpides sepulcrals. Làpides datades del
final del segle III o principis del IV i que actualment es conserven al Museu
de l'Institut d'Estudis Ilerdenses de Lleida.L'estat de conservació que presenta el jaciment està molt alterat pels
treballs agrícoles que s'hi han anat fent al llarg dels anys, tot i això, les
plantes de les estructures són perfectament recuperables perquè es considera
que s'ha conservat la major part els sòcols que feien de base als alçats fets
en tàpia que no s'han pogut conservar. Podrem observar com les darreres intervencions arqueològiques dutes a
terme en el jaciment s’han concentrat en l’obertura d’una nova zona a la part
sud-est de la plataforma superior del turó i la continuació dels treballs
realitzats al barri sud de la zona central exhaurint els nivells arqueològics
d’algunes de les cases i l’inici de noves per tal de confirmar les dues fases
ocupacionals del segle III aC que ja s’havien detectat anteriorment. La nova
zona ha donat com a resultat la delimitació d’una casa que confirma l’ocupació
total de la plataforma i l’aparició d’una sitja. Després anirem a un tossal proper al del jaciment on trobarem una cabana
de volta (reformada), dues coves naturals, una pedrera abandonada i algunes
cadolles o cadolletes (petits orificis excavats a la roca que emmagatzemaven
petites quantitats d’aigua que servien per abeurar alguns ocells. Servien, així
mateix, com a reclam de caça d’aquests animalons).A la tornada, ens acostarem a visitar la fortalesa ilergeta dels Vilars.
La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca forma un conjunt arqueològic excepcional. Es
tracta d’un dels jaciments arqueològics ibèrics més ben conservats d’Europa,
únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la
Cultura Ibèrica.La singularitat de la fortalesa rau en el sistema defensiu: la muralla,
reforçada per catorze torres; el camp frisó de pedres clavades i un fossat.
Però també en el sistema de control de les aigües, que a banda de fer-la encara
més inexpugnable gràcies al fossat, permetia tenir accés a l’aigua a través
d’un pou cisterna central encara que la fortalesa fos atacada. Tot plegat
convertia els Vilars en una fortalesa inexpugnable. Es va començar a construir a la primera edat del ferro, cap al 775
a.n.E. Els seus fundadors eren els mateixos habitants de la plana, els quals
més tard protagonitzarien el procés d’iberització formant el poble ilergeta. Es va construir a la plana en un lloc triat amb molta cura, a prop de
l’aigua que discorria pel barranc de l’Aixaragall i sobre les millors terres de
conreu. La renúncia a ubicar-la sobre un turó seguint el costum tradicional
implicava assumir els riscos d’un emplaçament vulnerable i un gran esforç
constructiu, pel fet de proveir-se de pedra a més de 2 quilòmetres de
distància. Era, però,...
