Trenca-Torrompers 2015. Unchained Melody
Amb els anys que fa que vaig en bici (que no són pocs) i que jo recordi, he trencat cadena tres vegades, dues de les quals ha estat en carrera i això que, proporcionalment, he participat en molt poques! Això sí que és mala sort!Aquesta era la quarta vegada que participava en la Trenca-Torrompers (fins ara, la prova en què he participat més cops. Trenca-Torrompers 2013). És una zona que m’agrada molt i sempre hi ha molt bon ambient. Els de Bici ATS Terra Alta s’ho tenen molt ben muntat; cada any ho fan en un poble diferent de la Terra Alta així que mai tinc la sensació d’estar corrent per la mateixa zona. Això sí, les pedres, terra i pols no te la treu ningú.Em sembla que era la primera vegada que anava a Vinebre i la veritat es que l'omnipresència de la Central Nuclear d'Asco impressiona molt.SpringfieldCom que no hi anava cap dels companys de pedalada amb els que surto habitualment, hi anava sense pressió així que em vaig col·locar pel davant i en la volta neutralitzada per dins el poble vaig espavilar per posar-me al davant i evitar taps un cop ens poséssim “al lío”.Joan Guillen MartínezFeia una setmana que havia canviat cadena i tot i que ja havia fet un parell de sortides amb ella, vaig notar que no hi havia bon feeling, no semblava ben assentada, amb plat petit feia massa soroll… dit i fet, al cap de 10 minuts de començar la cursa i força ben col·locat, en la primera pujada, crac! (abans fins i tot de veure de què es tractava el del darrere meu va exclamar; “Hòstia, cadena!! Quina putada!!”. Doncs sí, quina putada… Amb l’emprenyamenta el primer pensament va ser de fer mitja volta, encara era a prop de la sortida, però aquestes males idees normalment se’m passen ràpid; moment zen i a posar un passador el més ràpid possible (és fàcil de dir, però haver de treure tota la trastada, buscar el desmuntacadenes, passador, fer foto per la posteritat i que et vagi passant tothom… doncs al mal tems bona cara!).Rient per no plorar :) Photo by Sergi CastilloPosar un passador per unir les baules de la cadena és relativament fàcil i ràpid, dic "relativament" perquè, si no entra bé a la primera, et pot passar que no acabi entrant i que tinguis una feinada per tornar-l’ho a treure. Per sort no va ser el cas però, en comptes d’això, mentre l’estava posant, em va caure entre les herbes! Apa fot-li que és de Reus! A punt de posar-ne un altre (sempre porto de tot “by the flys”) vaig pensar; i si es torna a trencar la cadena? Millor buscar-lo bé abans de gastar l´últim passador. Amb aquestes que se’m para un ciclista molt amable i em pregunta que si necessitava ajuda i li vaig dir que no que ja estava enllestint, que no es preocupés i que anés passant i em va respondre; no puc, sóc el que tanco la carrera. L’últim! M’havia quedat l’últim!! Doncs en comptes d’entrar en mode depressió em vaig animar: segur que ara no m’avançaria ningú més. Després de 12 minuts aturat vaig recollir l’escampall de trastos i em vaig posar a pedalar de nou.Just en el moment de trencar cadena va passar el gran Carnicrack i no tenia res millor a fer que fer-li una foto :)Vaig prémer les dents i, a cop de pedal, vaig començar a avançar a tants ciclistes com va ser possible. Cadascun que tenia a tir era un objectiu. Tot va anar força bé fins al punt de canvi de cursa de curta a llarga, després d’aquest punt vaig anar sol durant 15 quilòmetres! Ningú a la vista ni pel davant ni pel darrere… anar així tanta estona és durillo, fins i tot dubtes de si vas en carrera.Photo by Pau PoquetEn els últims 10 quilòmetres vaig tornar a veure corredors, així que novament em vaig animar i les cames van tornar a animar-se una mica.Tot i el problema amb la cadena m’ho vaig passar molt bé. La meva fita era baixar de les 3 hores i, tot i el temps perdut, vaig passar per meta amb un crono de 2:58! De 66 de la cursa llarga que van passar per meta finalment em vaig col·locar en la posició 46!!El millor moment de la cursa!!Gràcies a l’organització,...
