ATLAS 2015. Dissetena expedició del Projecte Biospeleologia (2)
...continua de l'apunt anterior... L'endemà ens arriben a un poblet anomenat Ait Abdalláh, on farem la cavitat dita ifri N´yzme, acompanyats per Elmoukhtar Chedaf, que ja ha baixat i la coneix. Benja s'encarrega de fer l`instal·lació, per mitjà d'uns multi-monti, d'un pou de quinze metres, i a la base ens trobem un híbrid de femer i abocador amb una pudor que costa suportar. Tirem cap a l'interior de la cavitat, bastant seca (65,3%) i calorosa (22,1ºC): un pas baix ens porta a una sala bastant gran, i després una galeria on es troba altre pou d'entrada, amb el seu corresponen munt de deixalles. La comunicació entre els dos pous i el clima extrem (presahariá) de l'exterior explica les condicions climatològiques internes que trobem. Nova recol·lecció (més aranyes ¡¡¡) i toquem el dos d'aquesta cavitat més aviat desagradable. Altre comiat amb Elmoukhtar que, amablement, ens enviarà les publicacions regulars que, en col·laboració amb Albert Dubois, membre du CRSOA (Club de Recherches Spéléologiques d’Ourthe-Amblève) de Liège (Bélgica) editen sobre els fenòmens càrstics del “Plateau de Akhsass”. En una amable conversa, a casa de Elmoukhtar, ens assabentem del potencial espeleològic d’aquesta zona, on tenen catalogades més de quatre-centes cavitats. Potser deurem tindre en compte aquest lloc per futures campanyes.L'última actuació que tenim al Sud és la recol·lecció de fauna en unes cavitats anomenades “Puits Cochrisco”, excavades en una mena de karts de taula en el “Plateau de Tasroukth”, en la wilaya de Tarhazoute, a uns seixanta quilòmetres després del llogarret coster de Azour ou Aghroud. Ens porta, fins a on acaba el ferm i comença la pista de terra, Miguel Ulpiano, que ja ens va ensenyar el lloc i les cavitats en la campanya de l'any 2003: obligacions de la seva feina no li permeten restar més temps amb nosaltres. Després, i amb una sort increïble, encertem el lloc on són les cavitats, després de fer una pista de més de trenta quilòmetres amb diverses bifurcacions i trencalls. Com un signe de mal averany, el carés del temps sembla regirar-se. Fins ara, hem tingut un temps força agradable, amb una temperatura enraonada i sense massa escarafalls atmosfèrics. Sembla que ara no anem per ací.Dalt del “plateau”, a uns mil dos-cents metres d´alçada, trobem unes carboneres “permanents”, i senyals que en algun moment els carbonaires han deixat escapar el foc: guaitem molts troncs de tuya (Thuja occidentalis) pelats i ennegrits pel foc. El vent comença a ser fort, i arrossega espessos sendals de boira. Treiem de les motxilles polars i anoracs: la temperatura ha caigut bastants graus, i agreujada pel vent, que cada vegada és més fort i humit.Fem un mos i organitzem la baixada als avencs (ací tot son cavitats verticals). De cop i volta, es presenta un vilatà, que només parla àrab o thachelhith, una forma dialectal del tamazight en aquesta regió, i que, amb signes, ens invita a casa seva. Declinem la invitació (gran i cras error). Quan li mostrem el nostre interès pels forats, ens porta a la boca dels que ja coneixem. Li donem una mica de menja, roba i calçat que portem preparat per aquestes situacions, i quan marxa per la pista, al lluny, ens senyala, amb un posat de bubota, el que interpretem per altre forat.Reconeixem les boques dels avencs que hem de baixar i preparem el material adient. I ara apareix altre vilatà, sortit del no-res, amb una tetera amb te calent, pa acabat de fer i oli d`argan i d'oliva per sucar. Ens quedem una mica parats, com sempre ens passa en veure aquests símbols d'hospitalitat tan gratuïts i bonics.Quan comença a enfosquir, cadascú hi és al seu forat: Lluís al “C.a. 9” de deu metres; Carles i Floren al “C.a. 10” de cinquanta, Benja fa les instal·lacions dels pous i es queda d'equip de superfície, ja que la tasca que hem de fer és merament biològica. Demà tenim previst fer el “C.a.6” amb un pou de trenta i altre de seixanta; el “C.a. 7” amb un pou de disset i altre de seixanta i el...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
