Via del Guillem, Pic Coniller, Alt Urgell
Normalment no sortim els diumenges, però com que havia mono vam decidir fer una via llarga però tampoc massa llarga. Vam escollir la via del Guillem (180metres) al Pic Coniller. El lloc i l'entorn són magnífics com la majoria de les parets de l'Alt Urgell. Via molt ben equipada i bastan intensa, totes les tirades són mantingudes, i una roca excel.lent.Aquí preparant els nostres cossos i les nostres ments pel desafiamentUn objecte que a la nit ens va semblar misteriós fruit de l'abundor del sopar i la ingesta d'algun líquid. Al final va resultar una mísera cortina solar de cotxe.L'aproximació:COLL DE NARGÓ: entrem al poble i ens dirigim direcció Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just travessar el pont que dona accés a uns estrets maquíssims, trobem una pista a la nostre dreta, amb un cartell indicador “Sallent 8 km”; a uns 3,5 km (aprox), desprès de passar per Sta. Eulària, trobem una pista a la nostre dreta, tot just en un canvi de rasant, de vessant i en un revolt tancat, aparcar en aquet indret.Seguir la pista fins un camp vallat, posar-se just en la part oposada del camp direcció a les parets en aquet indret trobarem un camí (fita) que tot travessant el bosc ens posarà al llom de una serra, “Serramoneda”, seguin el camí per el seu llom fins trobar un camí transversal que ve de la nostre esquerra i que nosaltres seguirem cap a la dreta un bon tros, fins trobar unes fites i senyals vermelles que ens fan girar en angle agut a l’esquerra i s’endinsa amb pujada marcada i camí poc marcat, per dintre del bosc, fins trobar un curiós pas que dona accés al “Sola de Espuianella” deixant a la nostre dreta el “Serrat del Coniller”, una vegada passat aquet pas girar a l’esquerra i pujar seguint les fites i marques vermelles, tot i que sembli que ens allunyant de la paret, es el itinerari mes còmode i rapit, una vegada passat unes grades rocalloses, trobarem una senyal groga, en aquet punt tenim la base de la paret a la nostre dreta i a la mateixa alçada, seguir a la dreta i les senyals grogues ens portaran al peu de la via “Directa de l’Avatar” i una mica més a la dreta seguint el pany de paret trobem la via del Guillem.Aquí va la ressenyaLa veritat que és una via interessant i que et fa estar bregant tota l'estona. Sort que està amb un equipament generós La feixa de l'últim terç lluïnt les millors galesHa sigut una jornada completaI el descens també suposa més d'una hora exigent.Per tancar m'acomiado amb una cançó recuperada, ara estic en plan revival, que en les diferents estrofes planteja una filosofia de la vida molt propera a la meva i la torna hauria de ser un compendi del que cal que sigui l'existència. El tema és original de l'Aute, però la versió que en fa Sílvio Rodríguez és insuperable i plena d'energiaCierto que huí de los fastos y los oropelesy que jamás puse en venta ninguna quimerasiempre evité ser un súbdito de los laurelesporque vivir era un vertigo y no una carrerapero, quiero que me digas amorque no todo fue naufragarpor haber creído que amar era el verbo más bellodimelo, me va la vida en ellome va la vida en elloquiero que me digas amorque no todo fue naufragarpor haber creido que amarera el verbo mas bellodimelo, me va la vida en elloCierto que no prescindí de ningún laberintoque amenazara con un callejón sin salidaante otro más de lo mismo creí en lo distintoporque vivir era búsqueda y no una guaridapero, quiero que me digas amor...Cierto que cuando aprendí que la vida iba en serioquise quemarla deprisa jugando con fuegoy me abrasé defendiendo mi propio criterioporque vivir era más que unas reglas en juegopero quiero que me digas amor... pero, quiero que me digas amor...
