.jpg&w=320&h=180&zc=1)
Pic de Norís (2.826 m) amb esquís
El Pic de Norís, a la Vallferrera, és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La ruta més normal és la que puja des del Pla de la Selva per l'Estany d'Aixeus. Nosaltres volíem pujar des del refugi Vallferrera pel Pla de Boet i baixar pel Pla de la Selva però quan ahir a mitja tarda vam arribar en cotxe al Pla de la Selva vam veure que la neu estava molt alta i, per tant, la baixada per aquesta part ens obligaria a carretejar els esquís un bon tram. A més, la pista estava totalment neta de neu i ens permetia arribar a pocs minuts del refugi, de manera que vam decidir atacar el cim pel Pla de Boet i baixar pel mateix itinerari de pujada. El refugi estava buit quan hi vam arribar a mitja tarda i ens va oferir un allotjament ben confortable. Després de dormir un bon grapat d'hores, de bon matí ens hem posat en marxa en direcció al Norís. Des del Pla de Boet l'itinerari més clàssic és el que puja a la bretxa de Tor per enllaçar amb la cresta final del Norís però nosaltres hem triat un itinerari més directe, per les pales que es veuen encarades directament al refugi. Tot i que aquest itinerari té alguns sectors força drets, coincideix amb el camí d'estiu i està descrit per fer amb esquís en alguna guia. Des del refugi hem baixat fins a la pista i hem pujat fins a l'inici del Pla de Boet. Una canal arribava amb un bon gruix de neu fins pràcticament al Pla, de manera que ben aviat ens hem pogut posar els esquís als peus i començar l'ascensió. La neu estava força bé, amb uns sectors de neu dura i d'altres amb la part dura coberta per una capa de neu pols. A poc a poc hem anat superant diverses graonades amb sectors força drets fins arribar al peu d'un ressalt rocós anomenat Lo Sentinella. Deixant el ressalt a la nostra esquerra, hem flanquejat per anar a buscar el pas clau de l'ascensió, un pas de la cresta per on el camí d'estiu que ve del refugi enllaça amb el que puja del Pla de la Selva. Des d'aquí ja teníem al davant la pala final del Norís. També hem pogut veure el Monteixo, realment espectacular. La pala semblava molt dreta però hem anat pujant fent llaçades i no ens ha semblat tan difícil. Finalment hem arribat al cim del Pic de Norís (2.826 m). El panorama era magnífic, en un dia claríssim, sense cap núvol. Es veia des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí passant per les muntanyes d'Andorra. També es veia el Mont-roig, la Pica d'Estats i moltes muntanyes més. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:.holder_1433878274106 { margin:auto; position: relative; width: 100%; border-radius:0px; border: 2px solid #990000; display: block; background-color: rgba(255,255,255,0.0); box-sizing: border-box; } .aspectratio_1433878274106 { height:100px; } .pano_1433878274106 { position: absolute !important; left:0px; top:0px; bottom:0px; right:0px; width: 100%; height: 100%; display: block; background-color: #000000; border-radius:0px; box-sizing: border-box; }var dmdEmbeds = dmdEmbeds || [];
(function(){ dmdEmbeds.push("dGhLhI");})();Després de fer les fotos del cim hem iniciat la baixada pel mateix camí. La primera pala tenia la neu una mica pesada però a mesura que hem anat baixant ha millorat la qualitat i hem pogut gaudir d'una magnífica esquiada fins al Pla de Boet. Després, ja amb els esquís a l'esquena, ham baixat en pocs minuts fins al pàrquing on teníem el cotxe, per retornar a casa.
La pel·licula de la jornada està en fase d'edició en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabada la publicarem aquí mateix.À L B U M D E F O T O S - T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Monteixo amb
esquís, 2005 GR11: Arinsal
- Àreu, 1998 La Pica
d'Estats, 1975
