Ferrata de la feixa del colom (montblanc)
No sóc gaire partidari de fer vies ferrades però de vegades per companyerisme has d'anar a fer-ne alguna. En principi havien d'anar a la de Cala del Molí de la Costa Brava però ens va agafar mandra i finalment ens vam decantar per fer la de Montblanc, La Feixa del Colom és el nostre objectiu.Descripció de la via:La veritat és que no serà fàcil ja que no hi ha indicacions. Genericament el millor es seguir el Gr-171/5 i encarar-se a l'ermita de Sant Joan. Segurament és més interessant pujar amb cotxe fins l'Avinguda Doctor Foix i travessia amb el c. Barranc Mas Bulló on s'ha de deixar el cotxe.Sembla ser que antigament havia hagut senyalitzacions però els veïns es van enfadar perquè la gent els hi passava pel mig de les seves propietats. Així que ara us toca una mica d'intuïció.Aviat trobem cartells vers l'ermita de Sant Joan que és el nostre objectiu.Saltem un collet i hem de baixar uns metres que ens desorienten.15 min. Cruïlla de camins. Anem per la dreta (GR) però baixarem per l'esquerra.1 h Ermita de Sant Joan situada en un indret meravellós. S'accedeix per unes escales interiors quan està obert. Si no cal passar per fora. L'interior és molt interessant amb escales picades en la roca. Els dissabtes pel matí els hospitalers obren l'ermita.Damunt hi ha un mirador vers la Conca de Barbera amb els pobles de Montblanc i Espluga de Francolí. Els es perden en la llunyania. A la vora hi ha la cova de Niuló on va viure l'ermitana Leonor d'Urgell durant 14 anys fins que va morir per culpa de la pesta. Ja veieu ni aquí dalt es van lliurar del flagell.Pitjor ho va tenir el seu germà Jaume II d'Urgell al que van robar el seu dret dinàstic a ser rei d'Aragó i Catalunya passant els drets sucessoris a Fernando d'Antequera de la casa dels Trastamara, " y contigo empezo todo" passant la casa catalana a ser menystingud a la península. Penseu que Jaume II va tenir el sobrenom del "Dissortat" i morir a la presó de Xativa (després de 20 anys empressonat) temorosos els castellans que reclamés els seus drets que li van negar en el funest Compromís de Casp. Perdoneu el rotllo però no en sabia gaire del tema i m'he estat rellegint la Vikipedia.Des d'aquí dalt observeu un cingle que hi ha a l'esquerra. Allí hi ha la nostra ferrata. Seguim la pista que arriba dalt de l'ermita a l'esquerra.Descripció de la Ferrata:De fet vam fer la via ferrata un tram al revés però tampoc passa res. Cal fer una mena d'e gegant.Primer pugem per un mur amb força esgraons, seran un 40 metres amunt. A mitja pujada veiem uns ferros que venen de l'esquerra. És per on tornarem. Ara ens toca tirar amunt.Sortim al cap de la muntanya i anem a la dreta. Ara ens toca baixar. Ja em direu si això no són ganes de "putejar". Baixar exigeix no tenir vertigen. Encara que la paret està equipada amb força ferro. El darrer pas és el més espectacular doncs han instal·lat una barra d'alumni de tres metres per on hem de superar un sostre. Fàcil però impressionable.Ara ens toca seguir una feixa. Hi ha ferro per dalt però no acabem d'entendre massa bé on va. Com no té sirga de vida decidim anar per l'indret que està senyalitzat.La feixa s'estreny i caldrà fer una flanqueig penjat en unes clavilles tipus barra per les cames. Les mans tenen un bon agafador. El pas és aeri.Sortim a la canal per on hem començat la via ferrada. Ara hem de tirar amunt i buscar una feixa que surt a la dreta i la seguim.Ens anem agafant per un cable que hi ha a la paret (encara que potser no caldria) fins arribar a una cadena amb unes quantes grapes que ens permeten baixar fins al peu de paret.Ara ens anem a dinar a l'ermita de Sant Joan.El descens el farem per la pista que passa prop de la via ferrada. A la part inferior trobarem una drecera a l'esquerra, fitada, que ens durar a baixar per unes curioses escales que hi ha entre marges de pedres. Sortim a la cruïlla de la pujada i anem a buscar els cotxes.Dades tècniques:Dificultat; K1 (fàcil, potser el flanqueig i el descens poden impressionat a persones amb vertigen).Desnivell: 40...
