Via del guillem
DISSABTE, 21 DE MAIGAquesta setmana seguim amb el pla de recuperació previst tant pel Lluis com per mi i anar recuperant el grau perdut. Esperem que en poc temps poder fer escalades més llamineres.Avui hem anat a la Serra de Sant Joan on l’amic Guillem Arias ho obert un parell de vies molt del seu estil , però que ens van de perles per als nostres objectius.Escollim la via Guillem que sobre el paper te més bona pinta i comencem amb els nostres rituals de sempre que quasi havíem perdut , primer, trobar-nos a les 7 del matí al bar “ Les Caravel·les” d’Esparreguera , el cafè de rigor i directes a Coll de Nargo per fer l’esmorzar.Sortint d’allà carretera ( pista ) de Sallent fins l’aparcament on deixarem el cotxe i patejada amunt fins a trobar el peu de via. Com sempre no hi ha ni deu per la zona però quan estem a peu de via un cotxe s’atura i surten dos escaladors, però enfilen direcció a la via “ Pa de quilo” o a la “ Passarell”.Nosaltres seguim amb el nostre treball particular, el Lluis em cedeix la primera tirada ,i aprofitant les assegurances intento forçar el primer tram. Puc amb e la primera i segona assegurança però al tercer faig figa i tinc que agafar-me, hi ha color!!, la resta normal fins la reunió.El Lluis diu que al intentar forçar sense estrep, ha sentit una punxada i ha preferit no forçar la maquina, però tot bé.La segona, cap problema, caminant i la tercera, la repeteix ell però es passa la reunió i enllaça la tercera i quarta tirada. Jo de segon , el segueixo i tot bé , com que al començar la quarta hi ha un pas desplomat aprofito l’estrep i amunt !! desprès graduació correctaLa cinquena , és una tirada que et permet forçar, llàstima de la molsa, es pot fer bé, tan sols en un punt he fet A0, a la llarga és farà en lliure.La sisena, és molt més fàcil, la roca no gaire bona però acceptable i ben assegurada.La setena, sense ser cap meravella és la millor de la via per la seva continuïtat i homogeneïtat de grau, una placa on cal cercar el camí més adient.La vuitena hem viat que te dues sortides, nosaltres hem escollit la de la dreta per ser més estètica .Una vegada a la carena volem provar el camí de les torres d’electricitat i la veritat que és una joia en comparació amb l’antiga pallissa de pista forestal i en mitja hora ja estem al cotxe. Com que ja estem a Boixols, decidim baixar per Isona i fer una mica de turisme a Abella de la Conca, on encara ens queden algunes vies a la bústia de pendentsJ. ESTRUCH
