Un senyor vioté: l'esperó dels elfos
Primers metres de la viaHi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada.FITXA TÈCNICA:Dificultat: MD +Desnivell: 175 metres. Temps d'aproximació: 10 minuts Temps de descens: 20 min. Grau d'exposició: Mig -baix, Material: 10 cintes exprés, friends, tascons i reunions.En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos.Roca: Calcària. Excel·lent.Orientació: Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra.Via oberta per Manel Solís i E. Ferrer l'octubre de 1982Descripció de la via:1r tirada (V+/A0 - IV+ - 35 metres - 5 parabolts i un tascó empotrat): El primer llarg és el més exigent de la via. Té un toc extrany que el fa complicat. Un cop hem passat els dos primers parabolts la dificultat disminueix i passa a IV+. La reunió no és gaire còmoda.Segon llarg2na tirada (IV+ - V- - 50 metres - 5 parabolts): És un dels llargs més impressionants. Una placa meravellosa amb tota mena d'arrugues que ens permeten pujar amb relativa comoditat. Cal reforçar les assegurances encara que hi ha prou escletxes per protegir-nos amb relativa comoditat.3ra tirada (IV+ - 30 metres - 2 parabolts): Anem a l'esquerra. Una parabolt ens ho indica. El nostre objectiu és un diedre. Hi ha una altra via que puja recte amunt a buscar un petit sostre. Del parabolt al diedre cal fer un flanqueig en diagonal. Arribem a l'inici del diedre i trobem un altre parabolt però a partir d'aquí ja no trobarem res més doncs haurem de fer servir els "trastets" per protegir-nos. L'escalada per la fissura és molt agradable. En algun lloc li han posat IV però encara que si que és de bon fer crec que es pot posar molt bé IV+.4rta tirada (IV+ - V- - 35 metres - 2 claus i 4 parabolts):Fissura del tercer llargAquesta tirada s'assembla prou a la segona doncs anem pujant per una placa arrugada. Sortim per l'esquerra per després retornar a la dreta on trobem dos claus que des de sota no es veuen. Tram de placa molt "xula". En la part superior és més dreta i sembla que les nombroses preses aquí dalt han decidit amagar-se.5na tirada (IV+ - IV - IV+ - 25 metres - 5 parabolts): Anem a fer el llarg menys bonic de la via, encara que té el seu encant. La sortida de la reunió exigeix posar atenció (IV+). Després la dificultat disminuix (IV). Hi ha alguna pedra que no dona gaire seguretat però aquí l'equipament és més abundant. Anem a l'esquerra. Al final trobem un petit mur que ens exigeix fer el darrer esforç (IV+) abans d'arribar a la cornisa on acaba la via.Baixant les escales de la presa amb una cordada a la via Saca MollaDescens:En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).Escalant la Saca Molla, es pot veure la fissura de la tercera tiradaAccés:En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6 de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
