Muntanyisme.cat

Aquest mes passat, amb en Pany, hem obert una via que comença uns metres abans de la passarel·la i que, en 4 tirades, acaba a la cresta per on passa la via minyons de Terrassa. Una via fàcil que únicament te uns passos difícils en els primers metres de la via.La R.4 coincideix amb la darrera reunió de la via 1 d'Octubre i per baixar resseguirem la cresta, passant per la reunió de la via Matagalls i a partir d'aquest punt tot caminant anirem a cercar la magnifica placa a on hi ha, entre d'altres vies, la "Montserrat, "Canto por Soleares", "el dia de la prostitució".... i des d'alli, per camí fitat i trams equipats amb cadena, baixarem de nou fins la pista.

Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les...

Avui fa 15 anys, el company tenia ganes d'anar a arreglar una via que havia obert al caòtic vessant sud del Roc Galliner. Tant caòtic és, que no vam saber trobar l'inici de...

La llarga cinglera sud de Busa acaba, en la seva part oriental, en un esmolat esperó que demanava (a crits) ser obert. Durant l'hivern del 2008 aquests crits van derivar en...

Infinitat de vegades en arribar als Titolos de Coll de Nargó et mires l'Esperó dels Maneirons primer i, després a la llunyania, l'Esperó Ploramiques. Tocava fer-lo i així...

Diuen que després del trio més emblemàtic de les Rabadá Navarro (Fire, Naranjo i Gallinero), l'Esperó Nord al Puro de Riglos seria el póquer d'asos d'aquesta històrica...

Clàssica per excel.lència de la zona de la Colomina. L'Esperó dels Raiers al Pic de la Colomina és una molt bonica via i una cita imprescindible pels col.leccionistes de...

Durant una bona seguida d'anys l'activitat oberturista a la Serra de St. Joan va ser notable i, a mi m'anava perfecte perque el lloc era (i és) tranquil, relativament aprop de...

L'altiu Cogulló del Turp desprèn sol.litud i tranquilitat i, al ben mig de la paret, l'Esperó Central, talment com si d'una directíssima es tractés, ens condueix al vèrtex...

La primera vegada que vaig passar pel Coll del Pimorens va ser per motius laborals i vaig pensar: -Quin lloc més bonic, llàstima d'aquest hotel ruinós d'aquí al costat-. Poc...

Aquests dies estem de carnaval però, com no podia ser d'una altra manera, adaptat a les circumstàncies. I també seguim adaptant-nos pel que fa a l'escalada, però com que la...

Si no vaig errat, la UES a l'Esperó de les Orenetes va ser la segona via oberta amb un estil de vies amables i llargues que actualment hi ha pels Esplovins d'Oliana (la...

De vegades, hi ha vies que semblen haver entrat en una dinàmica de malastrugança que costa un munt de capgirar (com per exemple aquesta i aquesta altra) i això, més o menys,...

L'espero NE del Gra de Fajol és una cresta de grimpada relativament fàcil que ens ofereix una manera alternativa de pujar a un cim tan popular con és el Gra de Fajol. Tot i...

Els voltants de la serra del Mont-roig ens queden relativament lluny, als berguedans. Això vol dir que no hi baixem gaire sovint. Avui, però, hi he tornat acompanyat de...

L'Esperó Badalona va ser la tercera via que vam fer en aquest vessant assoleiat del Montsec, i la veritat és que els records es confonen amb les altres vies que hi he anat...

Al vessant nord de Montserrat totes o gairebé totes les vies tenen el seu puntet piquent i, les de Frares Encantats també. Potser una de les que menys és l'Esperó Ribas al...

Durant tots aquets anys escalant he tingut jornades de tot tipus, i la d'avui fa 15 anys a Terradets repetint l'Esperó Albir Vidal Farreny la recordo freda, especialment...

Aquest marcat sostre per la seva esquerra, és per on transcorre la via tot travessant unes monolítiques plaques.Aprofitem una tarda per fer una escapada, el dijous sis de...

Records intensos em venen a la memòria d'aquesta escalada de fa 15 anys. L'Esperó Nord Oest integral de la Punta Francesa del Midi d'Ossau va costar tres intents per poder-la...

DIMECRES, 03 DE MAIGAquest cap de setmana llarg he sortit amb la família i tot ha funcionat be, però he quedat fins el cap de munt de cues i aglomeracions, per això vaig...

Dues bones vies esportives,potser és millor la Iona ja que a la Nil la segona tirada desmereix una mica,mentre que la Iona és més homogènia.Les dues ténen una darrera...

Mica en mica tornem a fer metres en aquesta primavera avançada que tenim aquests darrers dies. Avui hem anat fins les Moles del Pessó a Collegats on, també de mica en mica,...

Primers metres de la viaHi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de...

Remenant per internet hem trobat que sota mateix del Refugi de Bachimaña hi ha el Mur de la Cascada on hi ha diverses vies força interessants.Bon matí, comencem a caminar amb...

Moltes vies del raconet de Font Ferrera són d'escola, o dit d'una altra manera són per aprendre i practicar noves tècniques. L'Esperó del Ganxo també ho és i com el seu...

**A Busa entre les fissures i diedres que dibuixen els espadats apareixen murs compactes a voltes amb roca realment bona. Rarament la bona roca té continuïtat i sempre ens...

Aquesta va ser la segona via oberta en tota la serra i costava molt ubicar una via sense unes indicacions una mica acceptables. El tema és que uns mesos enrrera ja vam intentar...

Primer dia de calor (caloret faller) i això ens ha amargat una mica l'escalada a l'Esperó de les Orenetes d'Oliana però tot i així la via era tant bona que he sortit super...

Estrenava l'any 2000 amb aquesta via damunt mateix de l'embassament d'Oliana. L'esperó Roberto Fernández és llarga i sinuosa, i fer-la en els dies més curts de l'any...

Via: L’Esperó de la Lluna PlenaZona: Gronsa sud, Cara Oest, estrets d’Arnés, Els Ports.Tipus de Roca: ConglomeratDificultat: V+Dificultat obligada: VLlargària:...

Encara recordo el dia que van començar a obrir aquesta via de la Paret de Riu Lacó: vam anar escalar dues cordades, nosaltres a fer no sé què i ells aquí. A migdia mentre...

Primera tiradaRessenya del Col·leccionista de viesLa placa de la mort del jove Joan Manel Remacha fa una mica de yuyu en començar la via. Va morir quan només tenia 15 anys...

No havia escalat mai a la Paret de la Fontfreda, l'aproximació des de Terradets em feia una mandra increïble, però un bon dia van dir-m'he que per Àger era molt millor i...

Recordo que unes setmanes abans vaig intentar escalar aquesta via: l'Esperó del Vent a La Proa, però, justament, el vent de ponent era tant fort que se m'enduia de la paret....

  La foto de la ressenya la trobareu al bloc de l'EduardAquest dissabte teniem la intenció de coneixer la zona del zocol del Montroig però al baixar del cotxe fem un...

**Escalem aquesta bonica clàssica dels Pirineus orientals, .. esvelta paret de talls verticals ben esmolats, retallats per fissures netes i nobles per on passejar-se deixant la...

**Molt bon escalada d'aquesta clàssica d'Àger oberta l'any 1993 per F. Albesa, J. Rigol i T. Casas. Amb l'equipament just i als passos més díficils i la resta d'equipar-se...

dijous, 2 de maig del 2013Hem anat a fer alguna reforma a aquesta via que vam obrir fa 4 anys i que per sorpresa nostre, s'esta escalant força sovint, tot i estar a un indret...