ENVERS DES AIGUILLES. Un paradís de fissures i granit.
Vam arribar a Chamonix l’últim diumenge d’agost i uf ! La situació ens va sobtar bastant. Vam coincidir amb la cel·lebració de l' Ultra Trail del Montblanc i era una bogeria. Una aglomeració de gent i de cotxes desbordant. Però bé, vam trobar un racó a on aparcar la furgo vam fer un tomb per veure el formigueig humà i aviat ens vam retirar. Per tant, i com diu el Quim, de tot se n’ aprèn: qui no vulgui aglomeracions que no vagi a Chamonix els dies de l´ UTM. Dormim a la furgo al mateix lloc a on vam trobar inicialment, la cosa no està per donar gaires voltes. Dilluns matí, tot sembla més tranquil. Clàssica visita a la Maison de la Montagne per obtenir info i contactes dels refugis. Anirem al refugi d' Envers des Aiguilles. A tots els refus francesos cal reservar abans de pujar, ho farem, no fos cas…. tot i que ens han dit que no està ple. La previsiò del temps és calor, calor i calor per uns dies, per tant , pujarem per 4 dies. Tren de Montenvers, “toma” primer “sablasso” de 31€ !!Vam tenir sort , ja que era l`última setmana que funcionava el trenet Arribem a dalt, fa mooolts anys hi vam estar per anar a les Courtes, i …Com ha canviat! Ens trobem amb un telecabina que baixa fins la “Mer de Glaç”, que de glaç ja poc n’hi queda . Baixem amb telecabina , és una mica més llarg però més segur. Els graons que baixen per la paret, són un perill, no pel graons (que tenen un bon pati) sinó per la concurrència, gent amunt i avall. Els que van a tot drap adelantant sense miraments, els menys experimentats tremolosos i pas de tortuga…Això ho vam patir a la tornada que la vam fer pels graons. Per tant ens va quedar clar que, milllor el telecabina, més llarg però menys exposat i va inclòs en el preu del tren. Ens submergim a la glacera i deixem enrere tot el batibull estiuenc. Anem caminant tranquil·lament, no cal ni posar-se grampons. Arribem al peu de la pujada pel graons i escales , que remonten la paret cal estar atent i mirar bé la paret on hi ha una gran fletxa dibuixada ben amunt, l’inici costa una mica de trobar però de lluny es poden veure els graons que s’enfilen amunt. Aquesta és la marca que es troba a mitja paret, és molt gran però cal estar atent des de la glacera per localitzar-laamunt!! Anem fent fins acabar el camí de ferro , continuem pujant amb una bon desnivell , però el paissatge que ens envolta ens té ben entretinguts. Rodejat per les Jorasses, les Courtes, la Dent del Gegant ... quina emoció!! Parem a fer un mos per contemplar tanta muntanya i monument de la natura.quin espectacle! I continuem fins arribar al refugi. Hem trigat unes 3 hores. Molt autèntic, senzill i petit , un refugi de muntanya, vaja. La noia, “la guardiana” molt amable i atenta ens tracta molt bé. Ens instalem, fem el te de rigor, hidratar-nos, beure, hidratar-nos . Hem fet la aprox amb molta calor hem quedar ben eixuts. Fem el sopar, només hem reservat per dormir i hem pujat el menjar per aquest dies. Es pot cuinar a dintre, fet que no sol està permès en molts refus (bé, en aquests que semblen hotels i si no t’hi deixes els calés no tens dret a res). I a dormir que demà toca escalar!Arribant al refu, per cert molt "cuco" Pel que fa info i ressenyes: - del blog del Luchy - en el mateix refu hi ha fotòpies que es poden utilitzar (i tornar-les ) - aquesta guia de Piola:Que vam escalar: 1º Punta de Nantillons . Via “Guy Anne” 400m 6b Aprox curta i evident , cal piolet i grampons ja que hem de trepitjar neu per arribar a peu de via. Com moltes de les vies de la zona , és obra de Piola, i una grandíssima línia. La bavaresa del 2º llarg i la fissura del 3º són els llargs estelars, i els més...
