**** Barranco de la Hoz, territori Gálvez, fissures infernals (Alto Tajo, Guadalajara)
Diumenge, 29 d’agost - dimarts, 31 d’agost de 2021Per uns dies ens sentim part d'una tribu, imbuïts de l'esperit del clan explorem l'eloqüent verticalitat de les fissures del Barranco de la Hoz. L'única evidència que ofereix aquesta arenisca són les seves línies, perfectes en la seva geometria, complexes d'interpretar i salvatges d'escalar. T’absorbeixen.El pas del temps no destorba el caràcter de les vies, conserven la puresa amb que van ser concebudes sense cap metall que destorbi la lectura dels passos. Encaixats en el seu misteri tots els camins són possibles en la nostra imaginació. Teranyines de conglomerat, el riu puja a la paret i ens endinsa en fissures de tacte ingrat i bellesa feréstega.La ressenya es fa sobrera, números romans incapaços de reflectir la veritable dimensió d'aquesta trama d'escletxes d'arquitectura senzilla i verticalitat implacable. Ens veiem amb l'obligació de descobrir noves formes d'escalar. Linealitat que s'expressa en xemeneies, diedres i bavareses, per resoldre-les un únic recurs, empotrar.Veritable lliçó d'estil i escalada, els graus resulten absolutament secundaris, l'autèntica dificultat rau en deixar-se intimidar per l'aventura que suposa descobrir una escola on les línies són tan naturals com la roca mateixa.No busqueu informació, no n'hi ha, no cal... obriu la ment, carregueu ferralla i deixeu-vos portar per l'esperit de les fissures. En elles estan les respostes!Quin retorn a la vertical companys!!!!Notes d’interès vertical: La bellesa de les fissures del Barranco de la Hoz neix de la simplicitat de la seva factura i és aquesta mateixa senzillesa la que les fa complexes d’escalar. Les seves línies són una veritable lliçó del que la tècnica d’encastament pot donar de si. En aquestes torres de gres una cosa hem de tenir clara, fora de la fissura no hi ha camí, en elles trobareu els passos i els mitjans per protegir-los.Gràcies a l’estricta ètica del lloc, les vies es preserven tal com van ser concebudes, lliures d’expansions i amb el mínim d’assegurances. És difícil trobar ressenyes, tot i que els escaladors locals comparteixen la informació amb l’única condició de ser respectuosos amb la filosofia minimalista del Barranc.Les rutes més evidents van ser obertes als anys vuitanta, Jesús Gálvez va obrir la veda, així que el grau és dur, amb l’afegit que si no estem habituats a encastar cal sumar un plus a la dificultat. La major part de vies comencen amb una tirada de conglomerat delicat que dóna pas a espectaculars formacions de gres vermellós, roca noble, però poc adherent i no exempta de trams on cal parar atenció.Accés, des de la població de Molina de Aragón on trobem les indicacions per arribar al Barranco de la Hoz per la GU-958. La carretera recorre tot el marge dret del barranc i trobem un ampli aparcament abans del Santuari de la Virgen de la Hoz o d’altres més petits al llarg del riu Gallo que separa els dos vessants, en la major part de les vies les aproximacions són curtes.Existeixen regulacions que afecten les parets del costat esquerre del riu on està prohibit escalar del 1 de gener al 15 d’agost. Hiverns rigorosos i estius picants fan que les millors èpoques per escalar-hi sigui tardor i primavera. Nosaltres vam ser conservadors en la nostra primera visita al Barranc i vam optar per quatre de les vies més clàssiques:** Via Normal del Huso (45m, 6a+)Curiós itinerari que ascendeix en espiral eludint baumes i panxes al característic monòlit del Huso. Via atípica en aquestes contrades, ja que discorre tota ella per murs de conglomerat equipats (bolts, espits vells i algun pitó, Rs bolts amb anella). Per escalar-la tan sols necessitem deu cintes i parar atenció a la qualitat dels còdols. Des de l’aparcament d’abans del Santuari caminem per la carretera i a l’alçada del Huso busquem la fresa que hi puja pel seu costat dret (10min).La via s’inicia al collet de la cara nord i contorneja l’agulla fins fer cim pel vessant sud en tres tirades. Descens amb un ràpel (40m) per la...
