Vall de l’orco: fissures de granit
Para versión en castellano pincha aquí Aquesta vall és un regal de roca i fissures de la regió italiana de Piamonte . Per cert, el piamontès és un idioma amb una sonoritat i vocabulari molt sembalt al caltalà . Era molt fàcil comunicar-se amb la gent de la zona. Hi vam estar a finals d’octubre. Quant a temperatura, vam escalar bé, però ja començava a apretar el fred. Les nits feia molta rasca i s’havia d’escalar al sol. Una vall preciosa, aïllada i tranquila. A unes dues hores de Torino. Nosaltres hi vam arribar des de la vall d’Aosta passant pel poble de Ivrea. Pel que fa al “apalanque” amb la furgo no vam tenir cap problema, qualsevol raconet amagat hi estàvem tranquils. Ens hauria agradat dormir ben be al costat del llac de Ceresole, però vam trobar una pila de cartes de prohbitt autocaravanes…inclús aparcar. On vam fer més nits va ser en el párquing al final de la carretesa just abans del llac Tot i així per que no viatgi en furgoneta hi ha una bona oferta d'allotjament: albergs , hostals, càmping. Però a ple octubre estava gairebé tot tancat. El dia d'arribada Pàrquing on fa fer algunes nit, molt tranquil i panoràmic I de guia vam utilitzar aquesta: Quant vies, doncs trobem un bon granit que esn oferirà fissures, plaques , una bona varietat tant en via llarga com en vies d’un llarg. I gairebé tot auto-protecció. Mola anar ben assortit de friends, per poder-nos enfilar amb tranquil·litat per les parets de la zona. Que vam fer : PARET DEL SERGENT:“Fessura de la dezesperazione” 6b 90 m Una joia, flanqueig d’offwidht, el nom ja ho diu tot. Desesperant però boníssima!! Això sí,cal ser bastant amant d’aquest tipus d’escalada ja que és molt peculiar. El primer llarg és molt curiós , anar flanquejant i progressant amb cama dreta dins la fissura i esquerra fora. El seguent un 6b intens i una mica expo, el Quim sua la cansalada però se’l curra molt i molt bé!! I acabaem amb una xemeneia ( de les de la meva mida i axfisiant pel Quim )..però que bona!! I rapelem . De material vam utilitar : dos del #6, dos del #5 , dos del #4 i un # 1 que es pot colocar al principi del primer llarg. No cal res més , tot és moooolt ample1º llarg...bonsíssim!!una cama dins i un fora...2º tirada, "la xunga"3º llarg una xemeneia - ofwithd de les bones!! En tocar al peus a terra ja ens queia la bava contemplant “Incastromania” 6a+, un llarg de fissura espectacular , potser el més clàssic de lal paret …i de la zona. Som-hi doncs! I quina línia ! Encastrament perfecte, mida perfecta de mà…d’aquelles de passar-ho bé. Molt i molt recomanable. De material camalots; un parell de 0.75, tres del 1 i tres del 2Quina línia!!gestionant el material... I després de tant “ empotre “per activar el dits vam acabar el dia escalant una via a la Lost Arrow amb bolts. Un 7a+ molt estètic i exigent “L’heroe dei dui Mondi” Acabant la jornada... PARET DEL CAPORALLa paret del Caporal“Via Orecchio dei Pachiderma” 6b Continuem amb una altra gran clàssica, que quasi ratlla la perfecció. És un segon llarg, preciós de fissura-llastra en diagonal , perfecte. Cal portar camalots de #2 del #3 i un 3,5 Vam entrar per la “Via dei Camini” un 6a de xemeneia una mica rarota .Llarg de xemeneia per arribar a l' Orechio..Gran línia!!!un dels llargs que vam fer després Una vegada vam arribar a la R de l’Orecchi ens vam quedar entretenint-nos per la paret fent alguns llargs de dalt, va ser curió i divertit. Un altre dia vam anar a fer “Diedro Nachez” 6b 160. Es tracta d’un marcat i estètic diedre a la part esquerra de la paret, bo , bo.El 2º i 3º llarg estaven molls i vam passar pels llargs inicials de la “Tomahawk dance” un 6c i un 7a+ ben posats però...
