Al Timbaler del Bruc per la Ivan, una via prou trempada !
El Timbaler és la punta mes alta d'aquest grup d'agulles.Fèia molt de temps que teníem aquesta via a la llista de pendents, i finalment aquest dissabte deu de desembre, passat el pont-aqüeducte per a alguns, ens hi hem acostat. Avui anem amb el Toni i el Jordi i com és costum esmorzarem al Muntanya; cal agafar forces que la via és exigent! Ja havia fet la seva veïna Francesc Sardans, prou interessant, i aquesta ens crida l'atenció, amés és obra del Jordi, un bon amic. De dreta esquerra: El Timbal, el Timbaler, l'agulla dels cartutxos i el Tambor gran.Per arribar a peu de via, abans hem d'acostar-nos al Bruc on agafem la pista que va al Vermell del Xincarró; ens enfilem per un corriol per on abans s'hi pujava en cotxe fins a una plaçeta on hi ha un rètol del parc, aquí continuem per l'esquerra deixant a la dreta el camí que baixa a buscar el torrent i la Cova de l'Arcada. Si heu fet la Francesc Sardans no us costarà trobar el peu de via de la Ivan, és a la dreta; comença en unes feixes vermelloses, un burí i la bavaresa d'entrada ens confirmarà que som a lloc. A la primera tirada, bavareses per disfrutar.Avui començo que les tirades parells són més fortes i el Jordi les disfrutarà, finalment el Toni prefereix no pujar i es queda baix, ens segueix i acaba pujant al cim on ens retrobarem. Començo enfilant unes grades senzilles per acostar-me a la bavaresa, franca i perfecta, es deixa protegir molt be. Un replà i encaro la següent mes vertical, amb un pas divertit per situar-te a la dreta d'on encaro un diedre tancat on m'hi mig empotro i ja sóc a la reunió; còmoda en un bon replà. Això sí, ple de còdols que volen sortir volant. Començant la segona tirada i al punt "calent".La segona tirada és molt maca, primer per la placa de la dreta, ben foradada, per més amunt aprofitar el diedre, trobem un bolt i un tac de fusta, més amunt un clau i ja s'esvera, amunt pel perfil de l'esquerra. Aquest tram és espectacular, però sempre tenim bones mans, havent de buscar be els peus, i sort ja que tira enrrera; superat aquest tram un flanqueig a esquerra per encarar un darrer mur vertical fins la reunió i on no et pos relaxar encara...una tirada de Deu!! Tercera tirada i reunió arborícola.Continuo amb la tercera tirada, senzilla i que és un canvi de reunió. Cal anar a buscar un bolt a l'esquerra del que desgrimpem baixant a la canal, ara cal enfilar-se a una bona Alzina que ens permet abastar la reunió, com aquesta és incòmoda i penjada el millor és fer-la a l'arbre. Flanqueig de la quarta tirada i començant la "gresca"La quarta és la tirada de la via, el Jordi comença: primer un flanqueig finot a buscar un tram més amable on hi trobem un burí, d'aquí ja cap amunt, per l'esquerra de les assegurances es va una mica millor...les assegurances no són a tocar i cal escalar, el grau un bon 6b. S'el treu amb solvència, jo li demano em deixi alguna cinta llarga per si de cas!! A la reunió arriba ben satisfet, quina tirada més ferma. Al tram de 6b, apretant-li.Recuperant la quarta tirada, foto Ivan Alabau des del Vermell.Arribo a la qüarta reunió ben satisfet, tot i engrapar alguna cinta encara me n'he sortit prou be. El flanqueig per mirar-s'el i anar amb calma, surt be. Ara ens toca l'artifo, aquest comença amb un clau vellot que té uns filferros a l'ull dels que t'has de penjar! això fa que prou gent trii aquí per acabar la via sortint per l'esquerra. Jo acostumat a les equipacions de Sant Llorenç del Munt penso que no n'hi haurà per tant ha ha ha. Es flanqueja a la dreta, un clau protegeix l'arribada al diedre desplomat; col.locar-se al desplom és feina de contorsionista, i sí el clau no és per tirar coets, un cable primet és el que hem de xapar, fantàstic! però duc àliens i la fissura permet reforçar. Ja penjat una estirada i arribo a un altre clau, una Uve amb millor aspecte que l'anterior, d'aquí ja una tibada i pots agafar un bolt que et fa anar mes relaxat. Tanmateix la fissura continua permetent amanir-la al gust i un Camalot 0,5 i queda...
