L'aresta bruc per excel·lència: la salamandra
En Picazo en el seu llibre Montserra, Ascensiones de leyenda descriu l'aresta a la Salamandra com una via que li encanta malgrat la seva baixa dificultat. Quan els veterans (Nubiola, Cerdà, Guillempn, Anglada ...) van decidir equipar unes vies per poder fer quan foren grans van triar les millors vies i fàcils i van escollir també la Normal de la Salamandra. Alguna cosa deu de tenir la via per ésser tan alabada. Doncs a veure que serà.Val a dir que el fet de ser una via blava no vol dir que està sobreequipada sinó que té les assegurances necessàries. La veritat és que tenia por, com en altres ocasions que em faltes assegurances, però la veritat és que mai he tingut aquesta sensació. L'equipament de les vies blaves es va començar a fer als anys vuitanta. Què passaria actualment amb la nova normativa? Segurament no es podrien equipar.Si, m'ha agradat molt fer la via Normal de la Salamandra. No té res d'especial però té l'encant que va ser una via feta l'any 1936 i per aquí es respira solera. Té una patejada per arribar al peu de la via recorrent el Montserrat íntim.FITXA TÈCNICA:Dificultat: IVDesnivell: 130 metres. Temps d'aproximació: 1 h 15 minuts (una autèntica excursió de muntanya amb un desnivell de 450 metres)Temps de descens: 1 h. sense incloure ràpel.Grau d'exposició: Baix, concs si que es veritat que hi ha poques assegurances però la dificultat també és molt baixa, Considero que és una equipada.Material: 4 cintes exprés, 2 bagues i reunions. Des del cim i les reunions inferiors estan equipades per rapelar.Roca: Conglomerat montserratí. Alerta amb els còdols dels dos darrers llargs que ens poden donar algun disgust.Orientació: Sud.Via oberta per Puig i Gallofré el 9 de setembre de 1936. Perdoneu-me però crec que, encara que ara sigui una via fàcil, cal reconèixer el mèrit d'aquestes primeres cordades que s'enfrontaven a la muntanya sense conèixer les dificultats de la paret i amb un material molt precari. Descripció de la via:50 metres abans de començar l'escalada ja estem grimpant un esperó de II i III- que fem sense assegurar (i no som uns suïcides). La reunió inicial la muntarem en un arbre que hi ha a l'esquerra. Hi ha un parell de cordinos amb un mallon per si voleu muntar rapel però crec que no cal doncs es pot baixar amb cura.Primera tirada (II - III - 40 metres - 2 parabolts i un espti): A l'inici trobem un punt blau recent pintat. Anem pujant seguint els punts que ens indiquen la direcció. Les assegurances es trobem amb facilitat doncs anem per la línea correcta. Ja veieu el grau és com el primer tram que hem pujat sense assegurar però aquí abunden els III en front dels II. Poca cosa més.Segona tirada (IV - III+ -III -35 metres - 3 parabolts): El primer parabolt està posat una mica massa a l'esquerra doncs la línea més fàcil puja recta amunt (IV) a mesura que anem pujant la dificultat va suavitzant.La reunió es munta en una petita balma que hi ha sota d'una mena de berruga que té la paret.Tercera tirada (IV- III - IV - III - 35 metres - dues savines i un parabolt): Sortim per l'esquerra (IV) fins arribar a una savina. A la dreta es podria posar algun friend però la veritat no el vaig trobar necessari. Com havia dues savines vaig llaçar les dues i ens situem damunt de la berruga. Anem uns metres a gates. Davant nostre tenim un mur. Al mig hi ha un parabolt. La roca ha canviat i aquí dalt és descomposta i cal anar amb compte. Com tinc el costum d'anar picant sempre amb la mà a la dreta ressona una placa que qualsevol dia caurà. És millor pujar per l'esquerra que la roca sembla més serenya. Un cop superat aquest ressalt ens toca continuar caminant a quatre grapes.Arribem al segon parabolt i veiem que a la vora hi ha un espit sense placa. Entenc que és la reunió. Aprofito l'espit llaçant-lo amb un nus estrenyidor com si fos un merlet (millor que res).Quarta tirada (III - II -III + - 20 metres - 2 parabolts):Pugem un primer muret i després ens toca anar caminant fins una fissura que puja cap a l'esquerra. Hi ha dos...
