La castellassa de can torras, la nineta dels meus ulls
Pagina encara no acabada. Treballem per vosté. Perdoni les molèsties.L'agulla de la Castellassa és segurament la roca més bella de Sant Llorenç del Munt. Aquesta bellesa va atrauré des de sempre els humans que sentien la necessitat d'emparrar-se per les seves parets.Entre la llegenda i la realitat ens amaga la història d'un pastor que l'any va pujar al cim i no com dalt no sabia baixar. Desesperat es posar a resar i demanar el miracle que li ajudes a descendir-hi a la mare de Déu de les Arenes. Cansat es va posar a dormir i miraculosament va despertar-se al peu de la roca.La Castellassa és tan singular que és de les poques roques que té un llibre dedicat a les seves parets. Privilegi que també té el Cavall Bernat amb el llibre Història d'una pedra: El Cavall Bernat de Montserrat de Josep Barberà. Però la Castellassa té dues publicacions La Castellassa de can Torras i Descobrint la Castellassa de can Torras i els seus voltants els dos d'Óscar Masó i Garcia. Les dues publicacions són fruit d'un treball sistemàtic de recerca amb nombroses dades molt interessants.L'escalada de la Castellassa per la via normal constitueix una autèntica aventura que intercala escalar, caminar entre els abismes, una desgrimpada estranya...Descripció de la via:1ra tirada (V - IV+ - IV - 10 metres - sense cap protecció):Ens situem a l'esquerra de la carena est. Anem a l'esquerra i observem una fissura per on puja la via normal. Hi ha un parell de parabolts petats.Sense cap mena de dubte si la via estès equipada seria una via que es faria abundantment. Ara sense l'equipament queda reservada als aventurers nostàlgics.Ens trobem amb una xemeneia - fissura estreta on no podem anar per dins fent ramonage ja que és massa estreta i una mica ens tira endarrere. Només entrar-hi per posar els friends però cal escalar per fora aprofitant el ressalt que tenim a l'esquena per fer una mica d'oposició. No és un pas fàcil. En les ressenyes apareix com a V però potser se li podria posar un V+.La abentatge que té és que es pot equipar amb facilitat amb freinds entre mitjans i grans que permeten protegir els tres primers metres.Més amunt la paret esdevé menys pendent i es pot pujar amb més facilitat (IV+). En el tram superior la roca té un color rogenc que denota roca de mala qualitat (IV). Hi ha qui diu que escalar en alguns racons de Sant Llorenç del Munt és com escalar per sobre del fang.Sortim a carena principal on muntem la reunió.2na tirada (III+ - II - 35 metres - un buril recuperable i una savina):Els primers metres són un xic drets. A un metre de la reunió hi ha un buril on cal posar una plaqueta recuperable. Es puja per l'esquerra del buril. Escalada fàcil (III+) però el principal perill és la roca descomposta. Anem per la carena caminant. Hi ha un romaní on hem llegit que algú va llaçar com assegurança. No ofereix cap garantia així que és millor jugar amb els friends petits doncs algun hi cap (II).Més amunt hi ha una savina que si que llacem i pugem un altre petit mur (III). Arribem al peu de la Gepa i muntem reunió sobre unes potents argolles.3ra tirada (II - III - 40 metres - una alzina): Anem caminant cap a la dreta passant per un replà prou ample. Passem per sota de la Gepa de la Castellassa.Per pujar a la Gepa cal tirar carena amunt (III) i quan la paret es torna molt dreta es tira per la dreta a buscar una canal que ens permet ascendir al cim de la Gepa encara que nosaltres no hi vam pujar doncs tenia un aspecte molt trencat. Per l'altre vessant es pot fer un ràpel de 8 metres sobre un arbust.A l'altre extrem de la Gepa franquejant-la pel replà trobem una alzina on podem posar una assegurança. Arribem a un nou mur que ens permet assolir la Cabreta (III) d'aspecte trencat. Com algú deia si encara no s'ha trencat serà molt que es trenqui avui.Assolim el cim de la Cabreta i muntem reunió en una alzina i una savina mig seca.4rta tirada (IV - IV+ - III - 20 metres - manyoc de ferro):Primer cal desgrimpar uns 4 metres vers una bretxa que separa la Cabreta i la Torre de la Castellassa. El...
