Mussol gris + ulls de falcó + cabra boja
DIUMENGE, 19 DE DESEMBREAquesta setmana teniem previst baixar a Ports, però la meteo ens fer variar el plantejament. Hi ha inversió termica i a la zona de Tarragona estan sota una boira persistent … i freda.Sortirem tres, en Pere la Isabel i jo , i per tant ens toca consensuar el lloc.Finalment ens decantem per Vilamala , una zona alta i arraserada del vent de Nord que ens pot fer la gitza.Mentre fem l'esmorzar acabem de definir a quina zona anem i optem per enllestir la zona del Serrat Curt.Al parquing de Fenerals el dia es esplendit, sense cap boira i sense vent, aixó si , la temperatura força baixa.Baixem fins el torrent on hi ha les vies amb l'intenció de no entretenir-nos gaire a la sombra dels arbres i pujar rapidament a la primera reunió amb Sol assegurat.Hem escollit la via Mussol Gris com a primera opció.Com que la via “Arantxa al pais dels sons robats” ja la hem fet, trobem els primers parabolts “conjunts” aviat i directes a la reunió.La primera tirada sense complicacions , un mar de roca bona però un xic freda ens porta fins la reunió. La tirada esta assegurada per cinc parabolts.A la segona seguim en el mar de roca, ara ja més ajagut i facil, tenim dos parabolts a la tirada que el més dificil és trobar-los.La tercera tirada segueix la mateixa tonica, mar de roca poc dificil i anar a la captura de les dues assegurances que hi ha.La quarta tirada segueix igual però al final de la tirada cal superar un diedre un xic trencat per poder entrar a la reunió de sota la bola final.La cinquena tirada és la més interessant de la via, un tram mantingut i vertical on cal anar en compte perquè una caiguda t'envia directament al repla de la reunió. Una vegada superat aquest tram més dret cal anar progressant en lleugera diagonal a la dreta fins la reunió al cim i darrera un arbre.El nostre pensament inicial era el de baixar per la via “indigneu-vos” i posar maillons a les reunions deixant una linea de rapels preparada per si algú vol fer més d'una via, però lleguint ressenyes hem vist que hi ha gent que desgrimpa la canal per anar a peu de via de la via “Ullets de falcó” que és el nostre proper objectiu.Com que som xafarders de mena i ens encanta trobar nous racons, decidim baixar per la canal per trobar el peu de via.La baixada no es pot dir que sigui comode, però compleix amb el seu objectiu i despres de passar una estona fent el “mico” i petites desgrimpades arribem a un punt que te tota la cara de ser el peu de via.Teoricament a la tirada trobarem un solitari parabolt i fent gala del nostre “ull de falcó” aconseguim veure'l des de la plataforma on estem situats........... hem trionfat i estem a peu de via.La primera tirada d¡aquesta via és com quasi totes les tirades de la zona, un mar de pedra amb poques assegurances on cal anar amb cura d'escollir les preses bones i no tocar la saltarines, en aquesta tirada el liquen i és molt més present.La segona tirada és bonica puja a l'esquerra d'un diedre però sense tocar-lo, trobarem dos espits a la tirada.La tercera comença més vertical i per unes pedres que sembla tinguin de caure sobre el nostre cap, però aguantan !!! …. al segon espit de la tirada cal escollir la sortida , la de l'esquerra facil i trencada i la de la dreta que han equipat un desplom que puja directe a la reunió, nosaltres hem escollit aquesta tirada.Una vegada fora veiem que encara tenim temps de fer quelcom més però estem molt aprop de cotxe i és una temptació deixar-ho tot i marxar a fer la cervesa. Però he reordat que l'hivern passat varem provar una via que en aquell moment estava a l'hombra i varem deixar-la per a una propera vegada.Es la via “Cabra boja”.Aprofitant que tenim la darrera reunió a pocs metres fem un rapels fins a peu de via per poder-la provar.La via és potent, un xic més del que diu la ressenya però la roca és bona. Les assegurances un pel separades pel nostre gust però correctes i amb dos passatges molt més dificils que la resta, un primer de continuitat (al començament una vegada superat...
