Folgueroles – Salt de la Minyona (864 m.)
Dissabte 25 de març de 2017Itinerari Jacint VerdaguerHora de sortida: 2/4 de vuit del matí.Ubicació: Comarca d’Osona.Temps aproximat: 4 h. (11,6 km.)Desnivell: 400 m. (acumulat)Dificultat (1): Normal.Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Vic (parant-nos a fer el tallat i el “xuxo” a les 4 Carreteres de Tona)Després seguirem fins a Folgueroles. Una vegada passat el poble, continuarem en direcció a Vilanova de Sau, concretament fins al Km 8, on trobarem una petita esplanada a la dreta de la carretera, i el camí on s’inicia el recorregut.Itinerari: Folgueroles – Salt de la Minyona (Itinerari Jacint Verdaguer)Iniciarem la sortida vora la carretera, on trobarem una pista ampla (pal senyalitzador a Sant Llorenç). El camí ens porta a creuar la riera de Tavèrnoles, tot seguit deixarem una pista a la dreta que ens conduiria al Mas d'en Coll, des d'on podríem accedir al poblat ibèric de Puigcastellet. Farem una lleugera pujada per arribar al Pont de les Bruixes, sota del qual s'amaga el Gorg dels Llitons. En aquest indret, es barregen les aigües dels torrents que vénen del Sot de Collsameda i del Sot Fosc, els quals són l’origen de la riera de Tavèrnoles. Un petit corriol, ens apropa a l’entrada d’aquest estret i curiós encaixat de l’aigua entre roques. El Gorg dels Llitons, es un lloc ric de narracions i llegendes. Els Llitons vénen a ser uns follets, personatges també anomenats; Nyetus, Nyitus, Nitus o Nitons, uns éssers diminuts que formen part de la mitologia de molts llocs (mossèn Cinto Verdaguer en un escrit seu deia, que eren negres i banyuts). Sembla que si et descuides, et poden entrar pels forats de les orelles, dels ulls, o del nas i menjar-te de mica en mica el cervell, i fins i tot pots perdre l'enteniment. Així un perd la memòria i altres facultats. Per sort per nosaltres, diu la llegenda que solen sortir de nit.Poc després del pont de les Bruixes, trobarem un pal senyalitzador. Seguirem a la dreta la pista que s'enfila fort, cap a Sant Llorenç. Al final de la pujada arribarem a una nova pista, trobarem un nou pal senyalitzador i senyals del GR -2. Girarem a la dreta, i en poc més de 5 minuts estarem davant del Castell de Sant Llorenç del Munt, avui dia de propietat privada.L’església de Sant Llorenç és d’origen força antic, fins i tot visigòtic, donant nom al castell que es va aixecar a la seva ombra, i que figura esmentat des del 881. L’església coneguda en aquell moment com Sant Llorenç de Planeses, figura documentada des del 1012. Sant Llorenç de Munt o de Planeses té força història: Era un castell, passa per ordres monàstiques de benedictins i agustins, es vol fer dependre de Sant Marçal del Montseny i després de Santa Maria de l’Estany. I al final depèn de priors desvinculats del territori que el porten a la decadència. Amb la desamortització de 1845 va passar a particulars, i així segueix. El lloc és impressionant pel casalot i per la vista excepcional.Tornarem enrere fins a la pista principal, seguint els senyals del GR-2 fins a coll Pedrís, a l’esquerra ens queda el Puig dels Jueus (820 metres), al qual es pot accedir fent una curta grimpada. La història diu que sobre d’aquest puig hi havia el Castell de Meda, dominant una de les entrades entre la Plana de Vic i les Guilleries, ja que hi passava el camí que portava a Planeses i a Sau. El trobem documentat des de l’any 992, i va substituir el de Sant Llorenç, a l’inici del segle XI.Des del camí continuarem baixant, al cap de poc deixarem la pista que enllaça amb la carretera de Vic a Vilanova de Sau, i agafarem la que surt a la nostra esquerra que ens portarà al Collsameda. Aquest coll separa el Puig dels Jueus, del Turó de la Mina o Puigcastellar, tots dos turons tenen una alçada semblant. Ben aviat ens desviarem a l’esquerra, per un sender costerut, anirem seguint els senyals del GR-2.El camí travessa una zona de gresos vermells, veurem a la nostra dreta sobre la cinglera, la silueta del Mirador, i la carretera que porta al Pantà...
