Folgueroles - Font Trobada - Sant Llorenç del Munt - Salt de la Minyona (861 m)
Dissabte 17 de febrer de 2024Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 5 h 15 min (16,3
km)
Desnivell: 591 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la
C-17 fins passar Vic i agafarem l’Eix Transversal (C-25). Agafarem la sortida
183 fins a Roda de Ter, on anirem a comprar croissants a La Pastisseria Prat,
"Can Carriel", de Roda de Ter, Carrer d'en Bac de Roda, 15, Barcelona
que ha guanyat el premi al millor croissant artesà de mantega de tot l'Estat els
anys 2017 i 2023, tel.: 93 854 00 81. Després anirem fins a Folgueroles, on aparcarem al final del carrer Font
de la Sala. Itinerari: Trobarem la fita d’inici (1) al
final del carrer Font de la Sala, al costat del torrent de Folgueroles. Començarem
a caminar a l’esquerra.De Folgueroles fins a la font Trobada: El sender passa per sota el pont de la carretera N-141d i arriba a la
presa de la font Trobada (2). La presa de la font Trobada és un antic exemple
del maneig de l’aigua al torrent de Folgueroles. Es va construir amb l’objectiu
d’emmagatzemar aigua per moure el molí de la Sala i regar els horts de la Sala. A pocs metres es divisa la font Trobada envoltada per un prat fresc i
verd poblat de saüquers, arços blancs, salzes, freixes i altres espècies
pròpies d’ambients humits. El curs del torrent de Folgueroles entre la font Trobada i la presa
dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta creada per l’artista
Perejaume, amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002). A la font Trobada hi ha un espai de lleure situat en un magnífic entorn natural.
L’àrea està equipada amb un aparcament (unes 10 places), taules i l’aigua
potable de la font. També hi ha una àmplia àrea per passejar sobre el torrent
de Folgueroles. La font Trobada és una de les grans fonts de Folgueroles. Sobre
la font es conserva una bella poesia, que potser no és de Verdaguer però que
ens arriba manuscrita entre els seus papers.De la font Trobada fins al gorg de Llitons: Agafarem la pista que surt de l’aparcament
en direcció a Sant Llorenç del Munt i ens desviarem a la dreta per travessar
els camps de l’Ausió. El camí circula per pistes amples, envoltades d’alzinars tancats
o pinedes de pi roig que ens portaran a un petit pont, on es troba el gorg de
Llitons (3). En el gorg de Llitons, o gorg de Nitons segons mossèn Cinto Verdaguer,
es barregen les aigües del sot de Collsameda i del sot Fosc. En la seva prosa
juvenil, Verdaguer descriu els Nitons, uns màgics i aterridors éssers, «negres
i banyuts» que viuen en aquest indret i que en dies de temporal persegueixen i
ataquen els vianants.Del gorg de Llitons i Sant Llorenç del Munt fins al Salt de la Minyona: Seguirem per la pista fins a l’enllaç que
ens duu a Sant Llorenç del Munt (4), castell del segle X i declarat Bé Cultural
d’Interès Nacional. El camí ara agafa el vermell intens dels conglomerats de la
cinglera i continua fins al puig dels Jueus, on s’obren unes vistes
espectaculars de la vall de Sau, el Montseny i el massís de les Guilleries. Aquesta església de Sant Llorenç és d’origen força antic, fins i tot
visigòtic, i va donar nom al castell que es va aixecar a la seva ombra que
figura esmentat des del 881. L’església coneguda en aquell moment com Sant
Llorenç de Planeses figura documentada des del 1012. L’any 1067, els senyors
dels castells de Sant Llorenç i de Meda van decidir fundar en aquella església
un priorat benedictí que van posar sota la dependència del monestir de Sant
Marçal del Montseny, per alguna raó, aquella fundació no es va materialitzar
mai i els senyors del castell van recuperar el seu domini.S’ha conservat una llegenda relacionada en aquest castell. Segons la
llegenda, en època medieval, al castell hi vivien uns frares. Eren de la
mateixa ordre que els frares que vivien a Casserres. La comunitat de Sant
Llorenç malvivia amb lo poc que podien conrear, però els...
