Estaragne, Campbieil i Lentilla, amb esquís
Avui hem tancat la temporada d'esquí de muntanya amb una nova ascensió de categoria. A aquestes alçades de la temporada queden pocs llocs on fer esquí de muntanya sense haver de fer una llarga remuntada amb els esquís a l'esquena. Aquest cap de semana s'ha obert la carretera d'accés al massís del Néouvielle, fins al llac de Cap de Long i el llac Aubert. Una bona ocasió per accedir a aquest massís, un dels darrers reductes que queden a mitjans de maig per als esquidors de muntanya. No ens va ser possible fer reserva al refugi d'Orédon perquè està tancat fins al primer de juny, de manera que hem previst la pernoctació al refugi lliure del llac Aubert. Portàvem també la tenda de campanya per si el refugi lliure estava ple. Ahir al vespre vam arribar al llac d'Orédon i, després de fer una petita exploració amb el cotxe comprovant que, efectivament, la carretera estava oberta fins al punt de partida de la sortida prevista, vam pujar al llac Aubert a provar sort amb el refugi lliure. Hi havia molta gent per la zona, especialment "furgoneteros"; semblava que tots els esquiadors de muntanya dels Pirineus estaven concentrats al Néouvielle. Vam arribar al refugi lliure i, només per provar, vam anar-hi a fer una ullada comprovant, amb gran sorpresa, que quedaven exactament dues places disponibles. A dos quarts de sis ens ha sonat el despertador i abans de les 7 del matí ja estàvem pujant per la vall d'Estaragne. Només hem portat els esquís a l'esquena durant 15 minuts, abans de trobar neu contínua per iniciar l'esquiada. El pic d'Estaragne és una ascensió relativament difícil amb esquís. El pendent és fort i diverses barreres rocoses li donen una certa exposició. Avui, però, les condicions eren bones i la neu no estava massa dura, de manera que hem pujat amb certa comoditat, amb les ganivetes posades. A les 10 en punt ja estàvem al cim de l'Estaragne (3.006 m). En el petit cim ens hem trobat diversos grups, tots amb el mateix objectiu. El panorama era molt extens, tot i que el dia, tal i com havia pronosticat el Méteo France, era de cel velat. A sota mateix es veia l'estació d'esquí de Piau-Engaly per on vam passar fa ben poc per fer el Soum des Salettes. Al davant, tot el massís del Monte Perdido i per l'altra banda les muntanyes del Néouvielle. Hem fet una panoràmica circular:
Des del cim de l'Estaragne ja es veia clarament l'itinerari de pujada al Campbieil, el proper objectiu de la jornada, amb una gran pala orientada en la nostra direcció i amb bon pendent. Hem baixat els primers metres amb els esquís a l'esquena però ben aviat ens els hem tornat a calçar iniciant la remuntada del Campbieil. Una bona traça ens ha ajudat a superar aquesta pala i ben aviat hem arribat al segon cim de la jornada, el Campbieil (3.173 m). Des d'aquí l'Esteragne quedava molt avall i el panorama era encara més extens. Cap a ponent es veien moltes muntanyes que des de l'Esteragne no vèiem perquè el propi Campbieil ens les tapava. Entre moltes altres es veia el Vignemal amb la seva gelera, encara molt blanca. Hem menjat una mica contemplant el panorama. Hem fet la segona panoràmica del dia:
La baixada normal del Campbieil és per l'altra banda, just per on vam pujar ara fa 10 anys. Hem baixat uns metres pel llom fins a una zona plana on comença l'esquiada. Abans, però, hem volgut arrodonir la jornada amb una altra ascensió. El Pic de Lentilla és un cim secundari; de fet també s'anomena Campbieil SW i és un avantcim del titular de la denominació. És un bony en el llom que baixa del Campbieil cap a l'oest però també és un nus d'arestes perquè aquí comença l'aresta de Lentilla, que baixa en direcció al Lenquo de Capo i el Soum des Salettes. Hem deixat els esquís i, a peu, hem fet el curt trajecte fins al Pic de Lentilla (3.157 m). Malgrat ser un cim secundari, encara ens ha ofert noves perspectives de les muntanyes d'aquesta zona del Pirineu Central; des d'aquí teníem una vista impressionant del Campbieil, amb els espadats que cauen sobre Piau-Engaly defensats per...
