Muntanyisme.cat

1 de maig de 2018Aprofitant la sortida que ja he descrit a "Senderes", per descobrir l'entorn del Boixar, el mateix dia vaig fer una mica de turisme per la Tinença, visitant alguns dels seus racons amb encant que especialment us recomano.Punta del Mas NouLa Pobla de Benifassà, municipi del Baix Maestrat, té un extens terme de 136 km2 de superficie, que abarca la major part de la Tinença de Benifassà, i que està format per diferents nuclis de població:La Pobla, el Boixar, Coratxà, el Ballestar, el Convent de Benifassà, Fredes, Mangraner (despoblat),  Mas del Molí de l'Abat i Sant Pere. Un entorn muntanyenc esquerp i de gran valor natural, configura un paisatge únic, que sumat a les nombroses restes patrimonials (masos, fonts neveres...), i al seu llegat històric (territori de bandolers i maquis), fan de la Tinença un lloc inigualable que cal redescobrir i posar en valor.El recorregut, de camí al Boixar, em va portar a pujar per la carretera de Fredes (CV 106) que prenem un cop passat l'embassament d'Ulldecona, en direcció al convent de Benifassà. Abans d'arribar-hi i un cop passat l'entrador a l'esquerra de la carretera que porta al Boixar, deixo el cotxe a un entrador de pista a l'esquerra de la carretera, a pocs metres de la Colònia Europa. Una pista remunta cap a la Punta del Mas Nou, en direcció oest, i passem a tocar d'unes antenes de comunicacions. Seguint la pista aviat veiem a la dreta una curiosa construcció de pedra en sec, formada per tres barraques, unides per la base. Uns metres més endavant la pista gira cap al sud i comença a pujar decidida. Després d'una corba a la dreta, el camí mor a un observatori forestal, al capdamunt de la Punta del Mas Nou, de 1235 m. d'alçada. Tot i ser al maig, i haver sortit de casa en quasi 20 graus de temperatura, arribo a la Punta amb apenes 3 graus. Un fred intens i un ventet suau que es clava fins al moll dels ossos fan que sigui una visita ràpida. Uns metres més enllà el vértex geodèsic marca el territori; pel sud-oest, a l'horitzó i entre boirina, el Penyagolosa fa de fita gegantina.Barraques a la Punta del Mas NouGuaita forestal i vèrtex de la Punta del Mas NouUn altre cop al cotxe enfilo cap al Boixar per la pista esfaltada (posem el contaquilòmetres parcial a cero). A 950 metres, i a un collet, deixo el cotxe a un apartador a la dreta. Un indicador m'assenyala el camí per baixar fins a la nevera del Mas Nou, al caent del convent. Estem pràcticament als peus de la Punta que acabem de visitar. Les neveres o pous de neu, o de glaç, són bastant comuns per tot el Port. Fins a la primera meitat del segle passat encara estaven a ple rendiment fins que l'aparició de les fàbriques de gel i els frigorífics van acavar amb aquesta pràctica i ofici ancestral.Nevera del Mas NouConstruccions de pedra en sec fetes a un clot d'uns cinc o deu metres de planta, normalment elíptica o rodona, tot i que n'hi ha algun de planta quadrada (Ares del Maestrat), i d'uns 5 o 8 metres de profunditat, construides a llocs alts del territori on a l'hivern acostuma a nevar. L'ojectiu era omplir el pou de neu, que es compactava, per ocupar menys espai i perquè la neu compactada es convertia en gel i durava més temps, formant capes, separades a base de branques, fulles o palla, d'un gruix adequat per a la seva posterior manipulació. Els mesos després de l'hivern s'anaven baixant carregues de gel, amb animals amb sàrria, aprofitant la nit, cap als nuclis de població de la plana i el litoral. A pesar de l'elevat percentatge de pèrdua pel transport, en aquella època el comerç de gel va esdevenir molt important, tant pel seu ús com a conservant d'aliments, com per aplicacions terapèutiques.Criden l'atenció les escales de pedra, enclavades a les parets per a baixar fins al fons. Normalment comptaven amb una coberta per conservar la neu durant més temps.Una altre cop al coll, enfilo ara, a peu, en sentit contrari, passant una cadena que barra el pas a una pista que avança en direcció oest. Uns metres més enllà arribo al Mas Nou. Una preciosa...