Forat de la Bagassa, La Morranda. El Bellestar
18 de febrer de 2018Segueixo trepitjant terreny per la Tinença de Benifassà. Aquesta vegada la proposta ens porta a descobrir indrets i racons pels voltants del Bellestar.El Bellestar de la Tinença, Bellestar, el Ballestar (segons la generalitat valenciana, Ballestar segons l'ajuntament, Bellestar a la carta pobla... nucli de població que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat i als peus del massís del Port. La seva història està estretament vinculada al Monestir cistercenc de Sta. Maria de Benifassà, situat a només 3 Kilòmetres.El BellestarAproximació: Seguint la carretera CV 105 que des de la Sénia remunta el Port fins al Boixar, prenem la bifurcació en direcció a Fredes, per la CV 106, i a 1Km escàs, la bifurcació a la dreta cap al Monestir de Sta. Maria. A poc metres de la bifurcació i a la dreta de la carretera hi ha un apartador on es pot deixar el cotxe. Dificultat: FàcilDesnivell: 600 metres acumulats. Sense comptar la visita al castell de Beni-HazàDurada: Unes 3h, uns 10 Km. Itinerari: Tot i no estar al track de wikiloc, que sempre adjunto als meus itineraris, a l'hora de descriure l'itinerari vull afegir una petita visita al turó que tenim a la dreta de la carretereta d'accés al Monestir.Sta. Maria de Befifassà Es tracta del turó de Santa Escolàstica, un petit promontori arrodonit i carregat d'història, ja que al capdamunt estan les restes del castell de Beni-Hazà, edificat pels musulmans, i que el 1195 fou conquerit per Alfons II, i donat al priorat de Tortosa. Posteriorment Pere el Catòlic, el 1208 el tornà a donar a Guillem de Cervera que el donà, al seu torn, al monestir de Poblet. Més tard Jaume I confirmà la donació del castell i de tot el terme de Benifassà: prats, pastures, boscos, caça, aigües, forns, molins, homes i dones i poblats, ordenant la construcció d'un Monestir cistercenc sota l'advocació de la mare de Déu. El l'actualitat el Monestir està cedit per la Diputació de Castelló, a l'ordre de la Cartoixa, des dels anys seixanta, essent l'única cartoixa femenina de tot l'estat. (Font:Vikipèdia).Encuriosit per les restes del castell, remunto per un corriol proper, i em trobo amb la sorpresa de que tota la part superior del turó està envoltada per un tancat metàl·lic, al meu parer absurd. Puc entendre que en tractar-se d'un monestir el conjunt arquitectònic sigui totalment tancat (només es pot accedir a visitar l'esglèsia els dijous de 13 a 15h), però em sembla patètic que tinguin un petit tossal totalment tancat, quan no hi ha signes aparents de ser pastura de ramats, ni res de semblant. Una barreja de curiositat i de tossuderia em porta a trobar una petita escletxa per on enfilar-me al tossal i poder visitar les restes, que més que de castell, semblen d'una mena de mas fortificat. A tocar també hi ha restes d'uns soterranis que segurament foren trinxeres en temps de guerra o amagatalls de maquis. Espero que les germanes del monestir i la mare de Déu, sàpiguen perdonar el meu atreviment de "calcigar" aquestes relíquies, i visitar una pàgina singular de la història d'aquestes terres. Castell de Beni-HazàDes del cotxe tornem a la carretera CV 106 i la seguim a l'esquerra, en direcció contraria a la que ens hi ha portat, per tal de trobar l'encreuament de la CV 105, als Collrojos prenem aquesta variant en direcció a la Pobla i seguim la carretera uns 100 metres. Per l'esquerra entrem a les amples bancalades de conreu de la Foieta i seguim el seu contorn en direcció sud sud-oest i sense deixar el bancal. Hi transcorre un corriol que podem seguir. A la nostra esquena deixem el turó de Santa Escolàstica. Santa EscolàsticaEntre grans alzines i adossada a un marge trobem una barraca feta de pedra en sec, mostra d'arquitectura rural que anirem trobant per tots aquests contorns. Barraca de la FoietaEls bancals i el corriol ens porten a la vora dels cingles que s'aboquen cap al riu de la Sénia, també anomenat riu Verd o de la...
