La Talaia Gran, via Cervera-Raúl
26.03.19 La Talaia de Montserrat és un conjunt d’esveltes agulles situades al bell mig del coll del Migdia, entre les gegantines parets de Sant Jeroni (a llevant) i Ecos (a ponent). Si la contemplem des del pla de Bages, la Talaia sembla una mà, i el seu cim, la Talaia Gran, és com un dit que apunta al cel.La Talaia, entre Sant Jeroni i els Ecos, vista des de Sant Esteve de MarganellPer pujar a aquest dificil cim, escollim el seu recorregut més “assequible”: la via Cervera-Raúl, una clàssica entre les clàssiques, oberta l’any 1960 a l’aresta sud i que encara conserva molt del material original... i això, segons com, fa una mica de basarda.Recorregut de la via Cervera-Raúl a la Talaia GranRessenya de la via Cervera-RaúlPer arribar al peu de la via, sortim ben aviat a tocar del monestir de Santa Cecília i ens enfilem a buscar el GR 172 que prenem en direcció a Can Maçana. Després de rodejar el serrat de Sant Jeroni ja ens encarem a la canal de la Font del Llum on hi destaca la Talaia al seu capdamunt.La Talaia des del camí de Can MaçanaUn cop ens situem en la vertical del coll del Migdia, deixem el GR i ens endinsem a la canal de la Font del Llum per la qual pugem decidits fins a una petita esplanada on, a má dreta, trobem el camí d’accés a la Font del Llum (que no “de la Llum”), situada sota els espadats del Camell d’Ecos. El curiós nom d’aquesta font fa referència a que per trobar-la feia falta un llum, car es troba dins la foscor d’un caos de blocs. A partir d’aquí la descarnada i polsosa canal es dreça força, i calen peus i mans per avançar fins a la Portella del Migdia.Al coll, deixem a mà dreta el camí que s’enfila a la Miranda dels Ecos, i baixem amb compte per la capçalera del torrent del Migdia tot deixant, també a mà dreta, el camí que es dirigeix al Montgrós. Un cop hem vorejat la base de la cara sud de la Talaia, deixem el camí que va cap a Sant Jeroni i ens enfilem a buscar l’aresta on hi ha l’inici de la via, al peu d’una placa d’aspecte descompost.Inici de la via Cervera-RaúlEls primers metres de la via són una mica “patinosquis”, com se sol dir, i no estan protegits, així que en Pau, amb bon criteri, col·loca un tascó en una fissura. Avui fa un bon sol, però nosaltres encara estem a l’ombra i la roca està gelada com un marbre. A mitja tirada hi ha un desplom que el Pau supera amb els estreps... ja comencem! Davant les meves queixes em deixa una baga llarga a la sortida del desplom. Abans d’entrar a la primera reunió, però, hi ha una petita panxeta que s’ha de passar en lliure si o si... i davant les meves reiterades queixes, en Pau m’assegura que “hi ha canto”i acaba de protegir la tirada amb un parell de friends. Seguidament munta la reunió al tronc d’un arbret que té just al damunt.Sortint del primer desplom de la viaInici de la segona tiradaQuan, esbufegant, arribo a la reunió, el sol ja despunta per sobre els contraforts de Sant Jeroni. En Pau surt de la reunió i avança cap al peu d’un ressalt molt vertical que també s’ha de superar en artificial i on em va deixant cintes llargues per tal que pugui arribar a penjar els estreps amb comoditat i així estalviar-se les meves queixes. Sota un vistós sostret està la segona reunió. Ara que ja ens toca el sol, la temperatura és més agradable i jo avanço amb més alegria.A mitja placa de la segona tiradaAssegurant des de la primera reunióSuperant la placa de la segona tiradaArribant a la segona reunióAssegurant des de la segona reunióDes de la segona reunió, en Pau surt cap a la dreta per iniciar el tercer llarg i jo l’observo mentre progressa per una vertical placa on les assegurances estan força separades i on es van combinant parabolts amb rovellats spits. Prop de la quarta reunió en Pau pot col·locar un friend en un bon forat. En aquest llarg jo vaig alternant passos en lliure amb passos d’A0 i així anem guanyant alçada per sobre l’espectacular coll del Migdia, mentre l’aresta es fa cada cop més estreta.Sortida de la...
