Balmes i graus de Siuranella
1.05.19 Ara fa un any donàvem notícia en aquest bloc de la cova de Na Blanca, una gran balma obrada oberta al cingle vermell de Siuranella, la mola que s’aixeca enfront de Siurana, a l’extrem sud de la serra de la Gritella. En aquella ocasió ens hi vam arribar des del coll d’Esplugues amb un primer tram de 350 m per la carretera de Siurana, d’on surt un corriol que mena a la balma, però ara hem fet una aproximació des del mateix cingle, deixant l’asfalt de banda i fent una petita ruta circular d’uns 5 Km de recorregut i 275 m de desnivell, que passa per tres balmes i tres graus de la Siuranella, a cavall dels dos cingles característics d'aquest sector: el cingle vermell, de roca sorrenca, a la part inferior, i el cingle blanc, de roca calcària, a la part superior.El doble cingle de la Siuranella, amb el Montsant al fonsCom en l’anterior ocasió, ens aproximem a Siurana des de la sortida de Reus de l’AP-7, per seguir per la T-11 i després per la N-420 en direcció a Falset fins a les Borges del Camp, on continuem a la dreta per la C-242, tot passant per Alforja, el coll d’Alforja i Cornudella. Poc després d’aquesta població, enfilem a la dreta l’estreta carretera que mena a Siurana, fins que als 2,5 Km arribem al coll d’Esplugues, on deixem el cotxe en una gran esplanada a la dreta, un indret utilitzat sovint per escaladors vinguts d’arreu que aparquen aquí les seves autocaravanes.Des d’aquest coll d’Esplugues (575 m), reculem uns 50 m per la carretera fins a l’entrada d’un camí, a la nostra dreta, amb marques al terra corresponents al PR C-84 (hi havia abans aquí un pal indicador). Als 100 m deixem aquest sender, per on retornarem, i seguim a la dreta per traces de corriol que ens apropen al cingle vermell, farcit de fotogènics alvèols produïts per l’erosió.El cingle vermell sobre la balma d'EspluguesArribem tot seguit a un replà de roca, enlairat sobre el barranc de l’Estopinyà, des d’on ja veiem en el cingle les restes de la balma obrada d’Esplugues, on hi fem cap (hi ha diverses traces de corriol que hi menen).Balma d'EspluguesEn aquesta balma es conserven restes de murs de gres vermell, que amb la paret del cingle formen un habitacle d’uns 22 m de llarg per 5 m d’ample, amb dues portes d’accés (una al mur llarg i l’altra al mur estret). L’antic mas d’Esplugues ja apareix documentat al s. XIII, i fins i tot sembla que va constituïr un petit poblat esmentat als ss. XVI i XVIII.Continuem arran del cingleSortim de la balma pel mateix camí d’accés, que continua en direcció sud, tot davallant uns metres per antics marges, fins que trobem un corriol travesser, més definit, que seguim a l’esquerra. Ens apropem altre cop al cingle i als 200 m arribem al nivell superior de la Cova, nom original d’aquesta balma abans no es designés també com a cova del Tití (sobrenom d’un propietari de Cornudella) i cova de Na Blanca (originat per una llegenda divulgada pel rector de Siurana a finals del s. XIX). Aquest nivell superior de la balma era conegut també com la cova de l’aigua, doncs els degotalls que regalimen de la paret (com ho testimonia un gran capelló de pedra tosca al sostre) eren reconduíts als habitatges de la balma inferior; també podem veure aquí esglaons i piques excavades a la pedra, així com diversos forats a la paret on segurament s’hi encaixarien bigues.Al nivell superior de la CovaBaixem ara al nivell inferior, on veiem, al llarg d’un front d’uns 40 m, els nombrosos enderrocs d’antigues construccions i estances del mas de la Cova, corresponents a una continuada ocupació, al llarg dels ss. XVI al XVIII, per part de diferents famíles de Siurana. A l’extrem est de la balma hi ha l’únic habitatge que resta relativament sencer i que sembla ser utilitzat puntualment com a bivac.Nivell inferior, on hi havia els edificis principalsSortim de la balma per aquest extrem est, per on veiem les restes d’un arc i, just a la sortida (o entrada si venim pel corriol procedent de la carretera), podem observar en...
