Pels graus del Montsant
28.02.15 Ja fa set anys que els participants a les sortides mensuals col·lectives no veníem a la Morera de Montsant per desafiar aquesta intrincada serra, situada al nord del Priorat, per la seva cara més esquerpa: la muralla sud. En aquella ocasió vam pujar pel Grau de l’Agnet i, després de pujar a la Serra Major i d’assolir el Piló dels Senyalets, vam retornar passant pels barrancs del Bidobar, de la Falconera i pel Clot del Cirer, i vam baixar de la serra pel Grau de Salfores.Sortint de la Morera de MontsantAquest cop assolirem la Serra Major per un grau un xic més complicat: el Grau del Carabassal. Per això, després de deixar els cotxes a l’aparcament de la part alta de la Morera de Montsant (743 m), sortim respirant primavera en direcció a la carretera des d’on prenem l’anomenat Camí dels Fareus, marcat en groc i blanc corresponent al PR C-183, i que puja en diagonal cap a l’est tot acostant-se a la base de la imponent muralla inundada de sol.Anem pujant pel Camí dels FareusQuan estem directament sota la Roca del Xollat, i abans d’afrontar el Grau del Carabassal, fem una parada per recuperar forces amb un petit esmorzar, encara que el d’alguns no n’era gaire de petit.En acabat seguim ruta per un sender costerut que ens apropa a la base del poderós cingle, del qual hem de superar un primer esglaó per una escala de ferro d’aspecte força precari i que fa que alguns no poguem evitar d’empassar saliva (glup!); però estem de sort perquè sembla ser que antigament aquesta escala era feta de fusta d’alzina de la varietat carabassal i d’aquí li ve el nom al grau en qüestió.Ens apropem al Grau del CarabassalEl primer tram equipatAnem superant aquest primer tramEls que duem motxilles molt carregades ens costa déu i ajut arribar al peu d’aquesta escala, perquè abans s’ha de pujar a través d’una escletxa massa estreta. Ara toca planejar per una feixa boscosa situada a mitja alçada per on anem a buscar un altre tram d’escales que permeten superar l’esglaó més important de la serra.El segon tram equipatAquest graó es guanya gràcies a dues escales de ferro successives, unides per un passamà, i fetes de la mateixa fàbrica de la primera que hem passat (glup i glup!). Despés de la segona escala entrem en una ampla canal, on trobem una corda que ens ajuda en la progressió. Tanmateix, hem d’anar amb molt de compte amb els còdols solts que només de mirar-los ja rodolen muntanya avall, un dels quals provoca un trau al cap d’un dels nostres valents expedicionaris... res greu, afortunadament!Pujant per la canalA la sortida del grau, havent superat la canalPassat l’ensurt ens reunim tots al capdamunt del cingle, un balcó sobre els camps del Mas del Racó, i des d’on comencem a tenir magnífiques vistes de la serra de Prades, de Siurana i el seu embassament ben ple, del mar brillant, de la depressió de Móra d’Ebre, de la serra de Cardó i dels Ports... Ara per terreny més obert, anem a superar el darrer graó, aquest ja menys important, per un espectacular trau obert a la roca.Ens acostem al darrer graó de rocaEl camí travessa una espectacular esquerdaDes del cingle podem veure el pantà de SiuranaEns apropem a la Cova SantaA través d’una ampla esplanada anem de dret cap a la boca de la Cova Santa, on se’ns uneix el camí que puja pel grau del Tomaset o del Montsant. Aquí ens trobem en el punt més allunyat de l’excursió i, a partir d’ara, prendrem la direcció oest de retorn, no sense abans fer una visita a l’interior de la cova fins allà on comença el recorregut espeleològic.A l'interior de la Cova SantaQuan sortim de la cova seguim ruta en direcció a la carena principal i un cop situats sobre la Serra Major (1125 m) seguim les marques vermelles i blanques del GR 174-1, tot passant per les capçaleres dels torrents dels Forats, de les Falles i de l’Eixaragall, els quals desemboquen al barranc dels Pèlags, afluent del riu Montsant. Entretant observem com el cel, que pel matí era d’un blau immaculat, comença a enterenyinar-se...
