212 - Pas de s'Aranya pel Carrer Nou (6-07-2019)
La vigilància de la costa de Mallorca fou una de les majors preocupacions dels seus habitadors, entre els s. XIII i XIX, per mor de les incursions piràtiques. Abans d'aixecar les torres de defensa, la vigilància es feia des de simples barraques situades a punts estratègics. Aquests indrets solen esser esquerps i complicats per arribar-hi. El pas de s'Aranya era una via ràpida per arribar o per fugir de la torre des Bosc. Per arribar al pas partim de la carretera de sa Calobra cap al torrent de Pareis (pas de ses Voltetes), pujam pel Carrer Nou i pel pas de s'Aranya arribam a la torre des Bosc.L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Bona part de la ruta es fa per finques privades, per tant cal seguir unes normes de conducta: no ser un grup nombrós, no fer foc, no dur cans, no fer renou i respectar l'entorn i la propietat privada. Iniciam la ruta a les 8.27 h, a la carretera de sa Calobra (MA-2141), un poc abans de l'estret del penyal Bernat (⇰WP-01) (239 m), devers el km 9,500. A la dreta trobarem lloc per deixar uns quatre cotxes. És el punt de partida per anar a la cova de sa Campana. (Foto: Txema Aparicio).Deixam l'asfalt per un lloc no gaire còmode. A pesar d'això, veim unes pedres col·locades per a facilitar la passa. La vegetació és la que ens dificulta avançar. Transitam per un desert rocós dominat per parets infranquejables de roques estriades per la pluja. La zona es diu s'Obaga, segurament perquè hi pega poc el sol. Al fons, entre la boira matinal, despunta el puig Major.Seguim un tirany fitat que apareix dibuixat al mapa dels germans Sastre, a la seva magnífica obra Mallorca vora mar. En dirigim al coll de s'Obaga.Des d'un punt determinat es descobreix la torre des Bosc, copsada i acostada amb el zoom per Txema. Arribar a aquesta talaia és el nostre objectiu final. Coll de s'ObagaSón les 8.52 h quan arribam al coll de s'Obaga. Hem posat uns 25 minuts. Des del coll s'inicia una davallada cap al torrent de Pareis, pel camí de s'Hort, a través del comellar de sa Cova. Més enllà del tall del torrent de Pareis apareixen el morro de sa Vaca o Vaca des Cosconar (279 m) i el Tormàs o Turmàs Major des Cosconar (329 m). El pas de s'Argamassa permet arribar a aquella remota zona, des de la llera del torrent.Entram al comellar de sa Cova «Depressió que davalla des des Clots Balladors, al marge esquerra del torrent [...] A la part central del comellar s'hi troba un extens rellar i, sota d'ell, alguns rotlos de sitja i restes de barraques de carboner. Qualque informador el cita com a Comellar de s'Obaga». (Torrent de Pareis, 1995). A partir del coll de s'Obaga trobam camí, el camí de s'Hortet que ve de les cases des Bosc, un ramal del camí Vell de sa Calobra. El camí Vell —anomenat Carreria Major—, era la via que comunicava sa Calobra i Escorca, abans de fer la carretera. «La presència de carraries sarraïnes a la documentació és una clara prova de l'existència d'una xarxa de camins en època musulmana. A Mallorca, els saïtes, descendents d'esclaus, són els primers constructors de camins dels quals tenim notícia escrita, encara que no ens han arribat els detalls d'aquestes obres». (Llibre de la pedra en sec, 2001).Aquests camins de muntanya «han estat emprats per carboners, llenyaters, calciners, roters, pescadors, pagesos, pastors... D'altres foren creats amb una destinació específica» com aquest que trepitjam, el qual menava a un petit hort situat al jaç del torrent de Pareis, a l'esquerra, a una zona un poc elevada. Encara que anam per camí no ho sembla, l'espessa vegetació va engolint aquestes ancestrals vies de comunicació. Just davant nostre, al cingle de l'enfront, se situa la cova de sa Campana. Aquesta cova, amb els seus -350 m és la més profunda de Mallorca i una de les més belles.El camí de s'Hort passa molt a prop de l'avenc de sa Figuera. Una figuera, arrambada a un graó rocós, el delata. Cap allà anam. (Foto: Txema). Avenc de sa FigueraEns...
