Marxa per la llibertat: Igualada - Martorell
El passat 14 d'octubre es feia pública la sentència que condemnava a un segle de presó a una part de l'anterior govern català, així com als dirigents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. La reacció del poble català ha estat digna d'admirar, sortint al carrer a protestar contra una sentència infame i totalment injustificada.Una de les accions més espectaculars, han sigut les Marxes per la Llibertat organitzades per l'ANC. Quatre columnes han avançat cap a Barcelona durant tres dies, sortint de Tàrrega, Berga, Girona i Tarragona amb l'objectiu d'arribar a la capital catalana el 18 d'octubre, data en que hi ha convocada una jornada de vaga general per part de la Intersindical.La participació ha sigut un èxit, i milers de persones s'han posat en marxa per demanar la llibertat dels presos polítics i la independència. Hi ha qui ha fet només una part de la marxa, hi ha qui l'ha fet tota, i hi ha qui ha fet un tram. Avui, la columna que va començar a caminar a Tàrrega ha fet el tram entre Igualada i Martorell, uns 38 quilòmetres, avançant per l'antiga N-II i l'autovia A-2.D'Igualada han sortit unes 500 persones, que s'han posat en marxa en direcció a l'A-2......i han anat avançant ocupant tots els carrils en direcció a Barcelona.Especialment celebrades han estat les mostres de suport rebudes al llarg del trajecte. Al pas per les diferents poblacions, la ciutadania mostrava el seu afecte amb aplaudiments i pancartes. Potser no ho sembla, però caminar per asfalt és dur i els esforçats marxaires (sobretot els que han fet la marxa sencera i no estan acostumats a caminar) en pateixen les conseqüències.De camí cap a Barcelona, les consignes independentistes i per la llibertat dels presos augmentaven en intensitat quan passaven pels túnels, per l'efecte eco que produeixen. A la foto següent, els marxaires s'aturen abans de creuar el túnel del Bruc.A mitja etapa, els marxaires arriben al poble del Bruc, on són acollits magníficament per l'ajuntament del poble i l'assemblea local de l'ANC. L'hora de dinar serveix per reposar, però també perquè els marxaires es coneguin entre ells. Debatre, parlar, autoafirmar-se en el que pensen.Acabat el dinar, a quarts de tres reprenen la marxa. La calor i els quilòmetres acumulats passen factura, però els ànims dels conductors del carril direcció Lleida ajuden a continuar. Només quatre energúmens insulten als marxaires verbalment i mostrant banderes espanyoles.Cada cop són més, i a l'altura d'Esparreguera ja no són centenars. Són milers.I finalment, vuit hores i escaig després d'haver sortit d'Igualada, els marxaires arriben a Martorell, per recuperar forces i descansar abans de fer la darrera etapa fins a Barcelona.En resum, una magnífica iniciativa de l'ANC, que enforteix lligams entre tots aquells que anhelem la llibertat pels nostres presos i la nostra terra. Endavant fins a la victòria."Per vèncer cal anar-hi, anar-hi, anar-hi!"Antoní Massaguer i Mas
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
