Pic de Monestero (2.877 m), amb esquís
Abans de les set del matí ha sonat el despertador en el refugi Josep Maria Blanc, on hem passat la nit. Encara era fosc però es veia una infinitat d'estels anunciat que avui, tal com estava previst, el dia seria molt bo. Hem esmorzat al refugi; un bon esmorzar molt diferent dels esmorzars misèrrims que donen normalment en els refugis.
Ja era gairebé de dia quan hem sortit del refugi per iniciar l'ascensió prevista per avui. Hem travessat l'Estany Tort de Peguera per sobre de la seva superfície gelada i, a l'altra banda, hem iniciat una suau pujada pels pendents nevats. A poc a poc hem anat guanyant desnivell per un terreny una mica laberíntic però ben fàcil. Una magnífica traça ens ha guiat fins ben a prop del Coll de la Valleta Seca.
Hem deixat la traça, que anava en direcció al coll, per dirigir-nos directament al coll Nord del Monestero. Vist de lluny semblava molt dret però a mesura que ens hem anat acostant ho hem anat veient més fàcil i hem arribat sense cap dificultat al coll, situat a 2.793 m d'altitud.
Només quedaven uns 80 metres de desnivell però la neu no tenia continuïtat perquè hi havia trams de pedres, de manera que hem decidit deixar els esquís al coll i completar a peu els darrers metres. Hem pujat aquest darrer tram de pujada arribant al cim del Monestero (2.877 m). El dia era molt clar i el panorama del cim era extraordinari, dominat en primer pla pel Pic de Peguera, molt proper i més alt que el Monestero. Hem fet volar el dron i hem fet les fotos del cim i una panoràmica circular:
Després de contemplar una estona el panorama, hem iniciat el descens pel mateix camí. En el coll ens hem posat els esquís i hem iniciat l'esquiada amb molt bona neu, de retorn al refugi. Allà hem menjat una mica i hem recollit les quatre coses que havíem deixat, abans d'iniciar la segona part de l'activitat d'avui.
La baixada directa del refugi cap a Espot no és massa recomanable amb esquís, a no ser que hi hagi molta neu. Nosaltres hem seguit un itinerari alternatiu que ens ha permès gaudir una mica més de l'esquí i no haber de portar-los a l'esquena. Mentre el raquetista baixava per la via normal, els tres esquiadors hem anat a buscar la traça que vam deixar ahir baixant del Coll del Muntanyó. Hem fet la llarga travessia en diagonal elevant-nos sobre l'Estany Negre de Peguera fins entrar a una valleta sota els cingles del Muntanyó, que porta al coll del mateix nom.
Hem arribat al Coll del Muntanyó (2.625 m) i hem preparat el material per l'esquiada final. Des del coll hem baixat per una pala molt dreta però després de quatre girs el pendent s'ha suavitzat i hem gaudit d'una llarga esquiada sense dificultat, amb molt bona neu. Hem anat a parar a les pistes de l'estació de Súper Espot per on hem baixat directament fins a l'aparcament on ahir vam deixar el cotxe.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada d'esquí. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del blog (Quercus Films) amb música del grup Tahadi, que ens ha autoritzat a utilitzar les seves composicions en els vídeos del blog:
ÀLBUM - TRACKS: MONESTERO - TRAVESSIAENTRADES RELACIONADES:
Bassiero Est
esquís, 2013 Ascensió als
Encantats, 2009 Peguera i
Monestero, 1981
DESNIVELL: 890 m
RECORREGUT: 15'5 km
HORARI: 6 h
MAPA:
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
JuanRa - Luis - Pablo - J. Rafel
