El Cilindre de Montgai, via Ribes-Sabaté
21.02.20 Després d’haver anat a escalar dos cops seguits al Montroig, ara per a variar anem un xic més avall d’aquesta serra: a Sant Llorenç de Montgai, indret que ha estat escenari d’unes quantes de les nostres col·lectives d’escalada. En Pau em proposa pujar l’impressionant Cilindre per la via Ribes-Sabaté, un dels recorreguts més “assequibles” d’aquesta roca un xic separada del cingle principal de la Roca dels Bous, com la torre d’un castell, i a la qual jo no hi he pujat mai.El Cilindre sobre les aigües del pantà de MontgaiRecorregut de la via Ribes-SabatéPer això, ben aviat fem cap a Balaguer i Camarasa des d’on prenem la carretera en direcció a Sant Llorenç de Montgai. Després de travessar un petit congost, excavat pel riu Segre, de sobte el paisatge s’obre i entrem a una plana on el Segre queda retingut a l’embassament de Montgai. Enfront tenim el daurat Cilindre, reflectint-se a les seves aigües, i a l’altra banda del riu s’aixeca l’alterosa cresta de la Coma d’en Gelis.Cresta de la Coma d’en GelisDeixem el cotxe a l’aparcament que hi ha just abans d’entrar al poble i, després de “vestir-nos” per a l’ocasió, sortim pel camí carreter que condueix al jaciment arqueològic de la Roca dels Bous. Quan passem sota el Cilindre ens quedem una estona contemplant el recorregut d’aquesta via oberta l’any 1977 i que serpenteja per la paret est, sempre cap a l’esquerra, tot cercant el millor pas.Ressenya de la via Ribes-SabatéSeguidament ja ens enfilem per un costerut corriol en direcció a la vistosa esquerda que separa el Cilindre de la Roca dels Bous i per on puja la via Xemeneia Carles Andrés, l’altra via “assequible” del Cilindre. La nostra via s’inicia un xic més a l’esquerra.Primers passos de la viaA tocar de la xemeneia, en Pau comença a enfilar-se per l’esperó entre grans còdols d’un conglomerat molt compacte, tot dibuixant una diagonal ascendent a l’esquerra. Quan arriba a mitja tirada el veig que tira amunt per una canal fins a un arbre pelat on munta la primera reunió.Diagonal ascendent a l’esquerraProgressant pels primers metres de la viaQuan em toca a mi comprovo que, efectivament, la roca és un conglomerat, però és tan compacte que es comporta com si fos una calcària, ja que els seus còdols amb prou feines sobresurten, i trobes les preses en esquerdes, repises i fissures on, amb aquesta primavera avançada, ja hi floreixen els “gatets” (Antirrhinum molle), planta rupícola i endèmica del Pirineu.GatetsQuan entro a la diagonal ascendent em trobo amb el pas més dificil de la tirada: un terreny un xic desplomat on alguns còdols sobresurten d’entre una matriu terrosa. Malgrat el seu aspecte descompost, els còdols es mantenen ferms, però a mi tot plegat em fa una mica d’angúnia i per això supero el pas en A0 i, tot seguit, ja entro a la canaleta per la qual progresso amb bonics i atlètics passos de bavaresa. Així arribo a la incòmoda primera reunió, situada enmig d’aquesta canaleta i al voltant del pobre arbre encara despullat de fulles. Moltes cordades passen de llarg aquesta reunió, però per fer fotos va molt bé.La primera reunióEntrant a la primera reunióInici del segon llargEn Pau surt com pot de la reunió i inicia el segon llarg tot continuant per la mateixa canal amunt progressant per un terreny ple de blocs i que sembla un xic descompost. Al capdamunt d’aquesta canal el veig flanquejar una bona estona cap a l’esquerra fins que arriba a la segona reunió.Vistós flanqueig a l’esquerraQuan em toca a mi, surto de la reunió i grimpo alegrement entre els blocs de la canaleta, però quan arribo a l’inici del llarg flanqueig... m’aturo de cop! Algunes ressenyes diuen que aquest flanqueig té molt d’ambient... i sí que té ambient, sí! Amb molt de compte, car és un passatge molt aeri, vaig avançant en lleugera diagonal ascendent fins a la segona reunió, penjada de l’esperó, des d’on es tenen bones vistes del pantà i de la cresta de la Coma d’en...
