Fent memòria (anaconda)
19 DE MARÇ DE 2020Aquests dies de recolliment (obligat) per culpa de l’emergència sanitària pel virus, hi ha moltes tasques a fer, però sempre hi ha un moment per a la reflexió i el seguiment de les tasques que portem a terme a durant l’any.Avui li ha tocat la revisió del blog (els visas) i he volgut tenir una visió de les piulades fetes des de el mes de gener de 2012 en que un grup d’amics varem decidir començar el nostre camí conjunt, publicant les activitats que anàvem fent.La primera idea va sorgir, (com no podria ser d’altre manera) del company VISA que va proposar anar penjant l’activitat dels diferents companys a un espai comú.A hores d’ara, la realitat, desprès de vuit anys d’existència, disposem d’un ventall important d’activitats publicades a la Xarxa .Però com tots els que portem un blog no varem començar a escalar en el moment de començar el blog, si més no, tenim un munt d’ activitat anterior que ens agradaria compartir.Personalment, porto molts anys practicant l’escalada i dels primers anys tan sols tinc alguna fotografia o diapositiva. No tenia la consciencia de controlar, ni ressenyar les activitats fetes, com feien d’altres companys (a tall d’exemple, en Bartomeu Puiggros , que amb el seu diari va deixar-nos el seu llegat amb el llibre , les muntanyes que vaig estimar). Vaig començar a fer-ho en la dècada del 2000.Ara, aprofitant que tinc temps i no puc penjar activitats actuals, (espero que no sigui per gaire temps). M’he proposat penjar amb el títol de FENT MEMÒRIA, activitats realitzades amb anterioritat i de les que tingui alguna dada per oferir (ressenya, companys, data realització, .......). J. ESTRUCHDIMECRES 18 DE GENER DE 2012 ANACONDASembla que estiguem abonats a aquestes parets, la setmana passada érem a la “Tierra de nadie” i avui estem a l’altre costat de paret barallant-nos amb una altre via mítica de Vilanova de Meia, l’Anaconda.Les condicions atmosfèriques no han canviat, seguim sota els efectes de l’ hivern i les inversions tèrmiques, axó vol dir, boira per la carretera però un bon sol a la paret. L’Anaconda és una via a la que sempre he tingut molt de respecte, segons diuen, les assegurances són les mateixes que hi havia al muntar-la i tan sols s’ha canviat alguna assegurança per parabolts però conservant l’esperit dels aperturistes. Com sempre no ens cal repartir les tirades , el VISA va decidit per a fer la primera tirada, tot un os molt dur de rosegar, una bavaresa amb una dificultat de 6b. Les assegurances no són velles !!són arcaiques!!. Comença amb un tram de bavaresa on hi ha tacs de fusta dels aperturistes, per continuar per un flanqueig que ens porta a la fissura d¡entrada a la reunió, total 30 metres de dificultat mantinguda. La segona tirada és més curta, uns 20 metres, amb una primera part difícil on cal superar un extraplom i desprès navegar per una placa fins la reunió, en tot el tram tan sols hi ha un parell de parabolts al principi, desprès cal buscar-se la vida La tercera tirada no té una dificultat excessiva , cinquè grau, però cal saber navegar per la roca i buscar el camí més adient per superar un tram vertical pel seu punt més dèbil. Total 30 metres per...
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
