Eslovenia (3): memòria històrica d'eslovenia
Restes de bombes i metralla que formen una tanca de jardíCasualment, o no, uns quants dels amics del grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida també van venir al Campament Internacional del Centre i vam dedicar un dia a posar el nas pels vestigis històrics i com ells han conservat el seu passat.Comencem dient que ells també ens passen la mà per la cara. En tots els pobles hi ha el típic monument amb els noms dels partizants que van lluitar contra el nazisme.Primer vam voler anar a buscar vestigis de la Gran Guerra. Hi ha un fulletó amb els diferents punts que es poden anar a veure del front del riu Izonso (Soca en eslové).Prop de Tolmin vam anar a Mengore per on passa el Sender de la Pau.Primer vam anar al llogarret de Volce i vam preguntar com anar a Mengore que va ser darrer l'indret on es van produir combats importants quan els alemanys van trencar el front italià i es van plantar a l'Adriàtic. En aquest sector van haver mig milió de morts. Si, 500.000 víctimes. I 300.000 presoners. La 1ra Guerra Mundial suposava l'enfrontament de tàctiques antigues amb armament modern com la metralladora i va haver mortaldats terribles. Com a detall curiós en aquests enfrontament va suposar el bateig de foc de Rommel que seria un dels primers exponents de la guerra de moviments ràpids.Vam pujar a la serra de Mengore on vam trobar antigues trinxeres, refugis antiaeris i una bella ermita en el cim (453 m.). Entre pujar i baixar van ser unes dues hores.Un xic decebuts vam anar a l'Ossari italià de Kobarid, està damunt del poble de Kobarid (Caporetto en italià). Que recull els cossos dels italians que van morir en la dotzena ofensiva d'aquest sector promogut pels austro-hongaresos que van trencar el front. Ho van fer gràcies a unes unitats especialitzades en trencar en petits sectors el front i infiltrar-se darrera de l'enemic. El monument fou inaugurat pel dictador Mussolini. El poble italià encara és el responsable de la conservació. Té un estil molt quadrat, molt feixista. Al costat hi ha un petit museu molt interessant. També parla de la guerra d'alliberament d'Eslovènia l'any 1991 de la pressió de la desapareguda Yuguslava.Dinem a Kobarid recordant que Ernest Hemingway que va escriure el llibre Adios a las armas (passat després a pel·licula) explicant els combats que va haver aquí l'any 1917.A la tarda pugem a l'ermita de Sant Esperit de Jacorva que hi ha damunt del poble de Zatolmin que és un altre mausoleu en aquesta ocasió dedicat a les víctimes austro-hongareses. Es troba en una ermita d'art nouveau. És una indret superb en tots els sentits. Vam haver de pagar una entrada. En uns plafons de fusta hi ha el nom de 2000 soldats morts durant la Gran Guerra. És un patrimoni protegit per la Unió Europea com Itinerari cultural.Des de l'aparcament caminem uns 20 min. per arribar al mausoleu.Però la sorpresa final encara ens faltava per arriar. El guia de Jacorva ens va indicar un búnker que estava situat al costat de l'aparcament. És una ruta no turística on vam poder el búnquer més gran que ens hem pogut imaginar. Anavem per dins i teníem por de perdre'ns per la quantitat de passadissos que s'entrecreuaven i els diferents que havia. Va ser una passada. La construcció és coneguda amb el nom de Polog. Impressionant.De fet es va construir en el periode d'entreguerres per defensar-se d'un suposat atacat per la vall dels italians.El dia que van venir del pic de Mangart vam aprofitar per visitar l'Hospital partissà que havia a Cerkno. Estava prop de casa nostra però tots els amics havien anat a veure'l menys nosaltres.Estava amagat en un barranc de difícil accés i format per diferents barracons de fusta. Per entrar tapaven els ulls als ferits per no poder saber l'accés i delatar la posició si queien presoners. La visita és molt recomenable per l'emplaçament geografic, una gorja espectacular, i comprendre el sacrifici dels partissants lluitan contra els nazis.El darrer dia a Trieste vam tenir ocasió d'anar a l'impressionant camp de...
