Fent memòria (tierra de nadie)
DIMECRES 11 DE GENER DE 2012TIERRA DE NADIEFa dos mesos amb el Josep Sánchez varem fer una combinació de vies on vaig gaudir d’una escalada complerta, per tant no és d’estranyar que li proposes anar-hi amb en Josep (VISA) ja que és un enamorat de les plaques de Vilanova de Meia.Aquest dimecres, com tots aquests dies d’hivern hi ha inversió tèrmica i la boira és la que domina tot el paisatge de Catalunya, de fet venint de Barcelona sembla que ens estiguem endinsant a la boca del llop, cada vegada més i més fosc. La boira ens acompanya fins l’entrada del poble de Vilanova de Meia.Encara que tot és humit i tètric sabem que a la paret i lluirà un bon sol, per tant sense preocupar-nos anem al bar Cirera per esmorzar i donar temps a la boira per escampar.Com que no volem caminar gaire agafem l’itinerari d’aproximació a la via, més curt i anem pels prats que queden sota de la roca Alta. El prat on aparquem queda just per sota de la canal de baixada i no ens caldrà travessar tota la paret per retornar al cotxe.Del cotxe al peu de via hi ha uns 20 minuts encara que el camí és una mica perdedor per que no el coneixem. El problema de escollir les tirades nosaltres el tenim resolt de sempre, al Josep li agrada sempre començar la via, sigui la dificultat que sigui. Hi ha vegades que li toquen les tirades difícils i n’hi ha d’altres que em toquen a mi. Avui tan li dona, n’hi ha per tots dos de tirades difícils !!.La primera tirada és la més suau, 20 metres de quart grau superior per començar a entrar en calor La segona ja comença a posar les coses difícils, una tirada de 30 metres amb una dificultat de 6a, hi ha algun pas amb les assegurances una mica allunyades però es deixa fer be. La tercera és la tirada més difícil de la via, fa dos mesos vaig patir força per superar-la, però avui em costa una mica menys tot i així exigeix molta concentració i descarreguem un munt d’adrenalina A partir d’aci tot és nou, en la darrera vegada que varem venir ens desviarem a la sueños de quinfer per fer el tram superior que presenta molt millor roca que no la que ens ve a sobre ara. La tirada quarta té una dificultat de 6a però els braços comencen a notar l’esforç i costa cada vegada més superar les petites panxetes que presenta, en conjunt una tirada de 25 metres i una dificultat de 6a. La cinquena tirada torna a ser forta, comença suau però a mitja tirada hi ha un desplom que concentra tota la dificultat del llarg, total 35 metres amb una dificultat de 6b. La sisena i última tirada no és res amb comparació amb els llargs anteriors, un tram de 35 metres , la roca no gaire bona i una dificultat de cinquè superior. Una vegada al cim el vent ens recorda que estem a ple hivern i sense entretenir-nos gaire marxem cap a la canal per fugir d’una aire gelat. J. ESTRUCH
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
