Mola Plana. Montsià
6 de maig de 2020Natros a casa confinats.... mentre la natura segueix el seu curs, i per uns dies, més alliberada que mai de l'abusiva pressió humana.Finalment ens deixen sortir a fer esport i aprofito per fer un apropament a la nostra estimada serra del Montsià. Feia dies que sommiava en poder gaudir de l'esperada primavera, i potser per l'anhel, però segur que degut a les nombroses pluges de l'abril, lo nostre Montsià s'ha vestit de gala i llueix un esclat de vida espectacular. L'objectiu: Mola Plana. Albada als AlfacsUn turò proper al poble que és un festival de llum i color aquests dies: pinyes de Sant Joan, timons, romers, lliris menuts amb tota la gamma de colors des del blanc al porpra més encés, ginestes, candeleres, lletsons, lliris, espases, estepes i esteperoles, viperines... un meravellós esclat de primavera !Dificultat: ModeradaDesnivell: Uns 900 metres acumulatsDurada: 2h 20'. Uns 11 km.Itinerari: altres vegades descrit a les meves publicacions, surt des de l'Esglèsia Nova de la Ràpita i puja per l'avinguda Catalunya fins a la N-340. La Creuem i seguim en la mateixa direcció, després d'una corba a la dreta, deixem el camí principal i trenquem pel camí de l'esquerra, que puja perpendicular a la serra, passant per davant del vell Mas de la Canícia.Superat el mas, a una corba a la dreta del camí, el deixem per l'esquerra, pujant un petit marge i comencem a remuntar per un sender, marcat amb ratlles blanques, el sender d'accés al Mont de Torrero. Passem per un petit pinar on trobem el cocó de Federico el Xato. Mas de la CaniciaCocó de Federico lo XatoLliri d'espasesEl sender ens deixa als peus d'una torre d'alta tensió, al cim del Mont de Torrero, on hi ha les restes d'una vella caseta i des d'on podem gaudir de bones vistes cap al Montsià.Baixem fins al coll que separa aquest primer turó de la Mola Plana, i l'esquerra visito el vell cocó de Minguilla, que a pesar de les pluges està completament sec. restes de caseta del Mont de TorreroEstructures al celMola Plana i la ForadadaCocó de MinguillaRemunto cap a Mola Plana, i quasi dalt, a la dreta, un pi sec i tombat ens assenyala l'accés a la cova de Mola Plana, per un petit corriol entre la malesa.Un altre cop al sender, i passada una petita grimpadeta accedeixo a l'altipla ufanós de Mola Plana... Un fantàstic esclat de primavera de mil colors m'acompanya mentre passejo per la mola de cara a garbí, fins al cocó de Mola Plana.Sender a Mola PlanaEstepa blancaAlbadaCova Mola PlanaMola del Margalló (Cartagena, Tendo, Calatrava...)Pinya de Sant JoanMont de Torrero i els AlfacsLa ForadadaLliri menutCocó Mola PlanaCoconet del PastissilloCandeleres, Viperines...Recupero el sender que creua la Mola i pujo decidit uns metres pel sender que ens pujaria directe a la Foradada. A l'ampli coll que separa la serra de la Mola, deixo el sender a l'alçada d'una fita de pedres i trenco per l'esquerra per un corriol que comença a baixar cap al barranc. Aquest mateix sender el vaig netejar farà dos anys, però la pluja caiguda aquesta primavera ha fet meravelles a la serra, i les plantes han rebrotat amb força cobrint-lo quasi per complert!Tot i aparentment no veure's, el corriol està i em permet en poca estona pujar fins a la Mola de Vilero, deixant a l'esquerra el barranc del Racó de Mamadits, i la corralissa de la Mola Plana, que destaca entre els cingles que tanquen la Mola per la seva cara sud. Sender a la ForadadaLliri menutRacó de MamaditsMola de VileroEl sender torna a baixar decidit per guanyar el llit del barranquet que vé a continuació, i on trobo la bifurcació que baixa directe cap al barranc d'Aiguassera, passant pel cocó de Quico el Guarda.Segueixo per la dreta i enfilo cap a la capçalera del barranc d'Aiguassera, rodejant els peus del majestuós Cingle Roig, que en un moment donat quasi està alineat amb la Foradada.Cingle Roig i ForadadaCingle Roig i les ClotxesEl sender també molt perdut en aquest tram ens deixa a la Cruïlla amb el sender d'accés a la Campana. Baixo per...
