Via Centenari a La Punta d'en Serreta, La Mola de Sant Llorenç del Munt. 20-04-2023.
La cara oest de la Punta d'en Serreta per on va la via d'en Carles Olivella, la Centenari és a la cara sud, a sota. La Punta d'en Serreta és coneguda per la via d'en Serreta al seu vessant sud-oest, una clàssica que mai ens cansem de repetir, però avui toca treure's una espina...ja fa molts anys amb el Pep Graells ens hi vam acostar però ni ho vam intentar al veure l'aire que hi havia entre xapes....fa dos anys amb el Sergi i el Jordi hi anem ben decidits, a l'anar tres ens repartim la via, el Sergi el primer llarg, jo el segon i el Jordi el tercer...tot anava be fins que superat el pas clau del diedre del tercer llarg el company no ho va veure clar i nosaltres erem congelats a la segona reunió, amb el que gairebé el vam aplaudir quan va decidir abandonar, ens faltaven deu metres....aquest mes de març d'enguany hi torno amb el Jordi Ceballos i ens costarà però en sortim per dalt, hi és que el Jordi té molts recursos i és molt tossut.Primer llarg que supera diferents panxetes fins a fer reunió sobre el desplom.APROXIMACIÓ Ens cal arribar-nos a Matadepera, deixem el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat en un marcat revolt a esquerra d'on veurem els pals indicadors del Parc. Pugem per la canal de les Bruixes, camí que també porta al sector d'esportiva de les Agonies, per fer cap a la pista de Can Pobla, d'allà per corriol mig perdut seguim el llom de la muntanya anant a buscar la segona cinglera que flanquegem per l'esquerra, mirant a Montserrat; passem pel Bolet de Can Poble i d'allà ja albirem el Cingle dels Cavalls i la Punta d'en Serreta; la via és al vessant sud amb el que haurem de flanquejar la seva base fins a col.locar-nos sota uns balmats imponents, aquí ja veurem uns deu metres amunt el primer parabolt.Cal posar bagues llargues ja que la línia fa diferents ziga-zagues tot cercant el millor pas. Foto Jordi Ceballos.Primer llarg: Ens enfilem per terreny ajagut a buscar un gran còdol on xapem la primera assegurança, aquí ja comença a posar-se dret, som sota un petit balmat on trobem la seguent assegurança, ara toca fer un ballet tot cercant les millors preses, ens posarem d'empeus sobre un altre gran còdol i encara haurem de fer un altre pas aleatori fins poder xapar el tercer bolt, cal dir que la roca hi és prou sanejada, però l'aspecte és per posar-se nerviós. Ara cal anar cap a l'esquerra, xapem un quart bolt que deixem força enrrera, aquest pas és de fe ja que no intuim la següent assegurança fins que no hem fet el pas; les xapes ens porten ara a la dreta per tornar altre cop a l'esquerra fins situar-nos sota d'un gran bloc pissarrós, aquí comença a tibar de valent, costa posar-se d'empeus al bloc; una vegada situats haurem de fer un flanqeuig a l'esquerra en el que ens ajudem de les cintes i fins i tot posem l'estrep per a poder fer ben posicionat el pas de flanqueig d'entrada a reunió, espectacular !Cal posar-se de peus sobre el gran bloc i aleshores amb A-0 fer el "divertit" pas d'entrada a reunió.Foto Jordi Ceballos.El Sergi Villar a la primera reunió en un primer intent i a sota reunió.Recuperant el primer llarg.Inici del segon llarg i apunt d'entrar al diedre.Segon llarg :La primera reunió és ben còmoda i preparada per a rapelar. Ara surt el Jordi per terreny amable a controlar però, cap a la dreta, es situa sota un diedre, cal fer un pas finot per entrar-hi i després amb cura anar avançant pel diedre fins a que aquest es tanca i ens cal sortir per la paret de la dreta en un mur vertical amb bona presa, apreta i cal suar-lo ja que l'assegurança ens queda força a sota. La via va ser oberta per baix completament i això explica que els passos siguin obligats.Els companys al diedre del segon llarg que acaba en un mur vertical.Començant el potent i estètic tercer llarg.Tercer llarg :La segona reunió torna a ser ben còmoda, torna a sortir el Jordi cap a la dreta i amunt, a trobar el mur vertical, aquí la roca és molt bona, amb bons forats, gent amb grau...
