Dersu uzala (sortida directa)
DIUMENGE, 29 DE NOVEMBRE Seguim en confinament o sigui que toca escalar a Collbató. El Jordi, com sempre que pot, esta disposat i també s’apunta el Dani o sigui que toca buscar quelcom atractiu per engrescar-los. La primera pensada era anar a la Plantació per fer una cadena d’agulles però el fet que divendres i dissabte es passes el dia plovent no és la millor opció, (segur que acabarem mullats com a peixos). Aleshores vaig pensar en una via que ja vaig fer fa molt temps, però que presenta una variant que no he fet. La via Dersu Uzala i la seva variant directa. A les deu ja estem escalant, fem l’aproximació primer per pista ample i desprès mullant-nos una mica una vegada entrats al torrent. Per sort podrem deixar les coses a peu de via i s’assecaran mentre escalem. La primera tirada encara esta un xic humida, això i la distancia entre assegurances fa que anem poc a poc i controlant els moviments. Ens saltem la primera reunió per fer-la dalt del replà , uns deu metres per sobre i anem a buscar la reunió de la via Replicants. La segona en lloc de pujar per la via agafem la primera assegurança de la Replicants i anem recte a munt fins l’altura de la segona reunió de la Dersu però entrant per l’esquerra del arbre (ens estalviem el tram trencat de la segona tirada). La tercera és la fissura sense assegurances, tot una escalada plaent i avui hem trobat un parabolt que no recordava que hi fos en el tram final. La reunió, sota el sostre característic. Les següents tirades son noves per mi, ja que sempre l’he fet per la original. Els primers metres de la quarta tirada son verticals i ben assegurats, amb molt bona presa, tot i que al Dani se li ha trencat una llastra però estava ben agafat amb l’altre ma. Superat aquest tram, la paret s’ajau molt i és una disfrutada la progressió. Hem trobat un parabolt a mitja tirada que no sabíem que hi fos. La cinquena tirada és mes suau però completament neta i cal cercar algun forat per protegir-la una mica. La sisena tirada, comença caminant però aviat es redreça i la part final es bonica i vertical. La baixada , sense problemes amb quatre rapels fins el peu de via. Una vegada tot recollit baixem a Esparreguera per fer la cervesa, ara que ja tenim els bars oberts i al migdia les terrasses son d’ agrair.J. ESTRUCH
