Coll Roig (Montgrony), via Dersu Uzala
27.01.22 Després d’haver passat tant de fred a les agulles de Montserrat, per a la nostra segona escalada de l’any haviem d’escollir bé el lloc. Així en plena “setmana dels barbuts” vam anar cap a Coll Roig, sector molt assoleiat situat darrera del santuari de Montgrony. Aquell dia volíem fer la via Dersu Uzala, però vam acabar fent la via Malalts de Roca, un recorregut exigent i que en Pau coneix bé. Sector oriental de Coll Roig amb els recorregutsde les vies Malalts de Roca i Dersu UzalaEl següent dijous, però, ja tornem a ser al Coll Roig per a fer, ara sí, la via Dersu Uzala. A diferència de fa una setmana, que no hi havia ni una ànima, avui hi ha força gent. Així que ràpidament ens calcem els “trastos”, no sigui que ens “petin” la via, i sortim disparats cap al vistós conjunt rocós que conforma el sector oriental de Coll Roig a cercar el peu d’aquesta via oberta l’any 1985 per Xavi Metal i Joan Dadeu, però que l’any 2019 va ser sanejada i reequipada amb químics i parabolts per en Santi Sanz, l’ànima de Coll Roig. Ressenya de la via Dersu UzalaAnem planejant i pujant pel boscós camí fins al peu d’un gran arbre marcat amb una ratlla de pintura. Aquí deixem a mà esquerra el corriol per on retornarem i continuem pujant amb tendència a llevant tot seguint una tanca de filferro. Però hem d’estar atents perquè en un punt creuem la tanca per pujar un tram rocós on hi ha una corda fixa que ens facilita l’ascens. Passem sota el peu de la via Malalts de Roca i ens dirigim un xic més a la dreta on, en una còmoda plataforma arranjada, està el peu de la via. Primers metres de la viaLa via comença per una enlluernadora placa rematada per un petit però contundent pas desplomat. Més amunt observo com el company negocia un altre pas també desplomat, però un cop l’ha superat ja el veig avançar alegrement cap a la primera reunió. Avançant cap a la primera reunióQuan em toca a mi, igual que fa una setrmana começo amb els peus que em rellisquen d’allò més i fins que no m’acostumo al tacte de la roca noto que avanço un xic a les palpentes, i quan arribo al peu del primer pas desplomat, com sento que no les tinc totes, desplego un estrep... i amunt! I això mateix faig en el segon pas desplomat. Progressant per la placa del primer llargAixí arribo a la primera reunió des d’on escoltem com avança una altra cordada per la propera via Malalts de Roca. A mà dreta tenim els químics d’una altra via, potser la que anomenen Nil Marín. Així que el tinc assegurat, en Pau arrenca per la difícil placa del segon llarg. Inici del segon llargProgressant per la difícil placaA mitja placa, però, el company quasi tira recte amunt per una llastra per on puja una altra via dita Només hi ha funcionaris i jubilats i que finalitza al cim d’aquesta llastra. Encara sort que en Pau té la ressenya a la seva memòria i per això el veig que rectifica a temps tot fent una forta diagonal ascendent a l’esquerra fins a la segona reunió. Comença la diagonal ascendentAssegurant des de la primera reunióQuan em toca a mi, pujo per la placa a empentes i rodolons fins l’inici de la diagonal on veig que hauré de posar les mans en una fissura i els peus en adherència sobre la llisa placa. Així vaig en direcció al final de la diagonal on tinc el company assegurant-me des de la penjada segona reunió. Progressant per la diagonalLa penjada segona reunióDes d’aquesta reunió cal sortir a l’esquerra, tot rodejant la llastra que hem escalat, i baixar a una pronunciada bretxa. Des de la bretxa s’ha de seguir pujant amb compte per un corriol que s’acosta de nou a la roca on es troba la segona reunió (bis). Aquí el company es prepara per escometre la tercera tirada, la que té el pas més difícil de la via. Inici de la tercera tiradaAssegurant des de la segona reunió (bis)Precisament els primers passos de la tercera tirada són els més difícils ja que es tracta d’una delicada diagonal ascendent a la dreta per terreny molt llis i...
