Diari d'un confinament. Retorn al Montsant
JUNY 2020. Escrivia...Enyoro molt enfilar-me, moltíssim.estranyo els moviments, ballar per les roquesi sobretot el contacte amb els amics.L'esmorzar tranquil dins la furgo mentre s'aixeca el sol,la birra al prat, relaxats i esgotats, des d'on admirem embadalits la paret.Estranyo els somriures, les conyes, el relat de com desentrallar un pas particularment complex, les històries de por, els desitjos, somnis en comú.Som gregaris, no solitaris.Fase 1La ciutat torna plena de vida. Tothom corrent, en bici o passejant.Durant uns instants es va desbordar la joia de milers de persones tancades set setmanes.Una explosió d'alegria Tanta humanitat m'atabalaFase2Sortim a pedalar per uns paratges sorprenentment solitaris. Què bonic.Montsant salvatge, un racó on apaivagar les ànsies de dibuixarQuin contrast amb la ciutatFase 3Necessito parets granstornar a embrutar-me amb el fang d'AragóAviatDe moment seguim divertint-nos pel Montsantrepetir vies velles ens permet re-descobrir que a cops les guies s'equivoquen, i pinten les línies allí on no hi havia res, preservant el camí d'altres obridors. Unes de fàcilsaltres més difícilsMontsant, tornarem a veure'ns...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
