Monte del Navarro. Montsià.
18 d'abril de 2021Entre la finca de la Revertera, els Garroferals, el Barranc dels Castellans i la Tancada, del Montsià canareu, s'aixeca un petit turó de poc més de 250 m. d'alçada: el Monte del Navarro, que amaga les restes d'un vell maset i possiblement els marges de pedra en sec més espectaculars de tota la serra. Mas del NavarroUs convido a fer un nou itinerari de descoberta de patrimoni "rural". Un cop més adverteixo que bona part del traçat de la ruta, transcorre fora senders, entre vells bancals perduts i algun tram de "malea", que tot i no ser especialment dur és, si més no, incòmode, i poc aconsellable de fer en pantaló curt. Quedeu avisats.Som-hi, val la pena!!Aproximació: Tot just passar la rotonda d'entrada a les Cases d'Alcanar de la N-340 en direcció sud, prenem el primer entrador que trobem a la dreta, on ja veiem un indicador de Cal Naudí. Seguim un camí alquitranat sempre seguint els indicadors de Cal Naudí. Abans d'entrar a la finca d'aquest hotel de muntanya, a la dreta del camí podem deixar el cotxe a un dels entradors que s'hi troben.Desnivell: 450m. acumulats.Dificultat: Moderada, bona part del traçat es fa fora sender.Durada: Uns 3 h. 6 Km.Itinerari: Entrem a la gran finca de l'hotel Cal Naudí, edificat on en altres temps hi havia el Mas de la Revertera, un altre dels masos de referència de la Serra. Actualment és un preciós i tranquil allotjament a la falda de la Cogula. Seguim el camí que accedeix a l'hotel que deixem a la nostra dreta. A l'esquerra veiem unes grans premses, imagino que d'oli, i un gran dipòsit d'aigua. La ReverteraCal NaudíPremsesEn aquest punt prenem un empinat camí molt descompost que puja en direcció sud-oest. A mitja pujada veiem un sender a la dreta marcat amb una fita que ens portaria al coll entre els Garroferals i el barranc dels Castellans, per on puja el sender a la Cogula. Seguim recte fins a la carena. per l'esquerra del sender s'obren les grans bancalades del Monte del Navarro. Crida molt l'atenció, que tot i ser una lloma de desnivell molt suau cap al sud, en aquests bancals s'aixequen un marges espectaculars a dos cares, algun de prop de dos metres d'alçada. Aparentment no hi ha cap raó per fer aquestes acumulacions tant grans de pedra, molt ben treballats en la tècnica de la pedra en sec, la única explicació que li veig és el fet de despedregar els bancals que en aquest indret devien estar coberts de lloses de pedra. La CogulaRestes barracaMargesEscales al margeEn alguns punts d'aquests marges hi ha fins i tot escales, senzillament per seguir remuntant en alçada. Podem trobar també, passejant-nos per aquest petit parc temàtic de pedra en sec, les restes d'alguna barraca de planta circular, i una barraca de filat que encara aguanta en peu conservant la falsa bòveda i la piqueta. I encara em crida més l'atenció el maset del Navarro al mig de la finca: mentre que els marges estan fets en bona mesura amb lloses planes i molt ben escairats i aplomats, el mas està construït amb pedra més basta i arrodonida, donant-li una aparença poc ferma i en conjunt molt basta. Sembla que el mas i els marges no els ha fet el mateix margenador. A la cara nord del mas, i aprofitant el petit desnivell del bancal hi ha una gran cisterna d'accés exterior, amb el sostre parcialment enderrocat.Mas del NavarroCisterna del mas del NavarroDetall de la cisternaBarraca de filatTorno al sender que ara comença a baixar cap al barranc dels Castellans. A tocar d'un pal de la llum, deixem el camí per la dreta i resseguint un bancalet perdut vaig cap al llit del barranquet que amaga la bonica Font dels Castellans. Potser més un povet que una font, només un any de molta sequera la vaig veure completament seca.Baixem cercant el millor pas, per la dreta del llit del barranquet, cap al fons del barranc principal, on trobarem el sender que puja cap a la Cogula.Font dels CastellansSender de la CogulaEl seguim per l'esquerra, pel llit del barranc dels Castellans. A l'esquerra veiem també les restes una vella barraca...