Els quatre Mollons. Montsià. 100 cims.
16 de juliol de 2022 A partir del juliol d'aquest any el repte dels 100 cims de la FEEC, amb un llistat de 308 cims entre essencials i normals, es veu incrementat en 214 nous cims. Per tant als incondicionals del repte s'ens gira feina. Tot i haver assolit el repte al 2013, segueixo sumant cims i ampliant horitzons muntanyencs del nostre pais. Per celebrar l'ampliació començo per casa. Tot i haver pujat moltes vegades en diferents propostes de rutes, torno als Quatre Mollons del Montsià, al preciós crestall de 4 puntes que separa els termes municipals d'Amposta i la Ràpita, un clàssic de “l’sky line” rapitenc, per poder compartir aquesta ruta molt poc freqüentada amb els possibles centcimeros que us atreviu, i perquè em vé de gust. Som-hi. Aproximació: Entre els km 1072 i 1073 de la N-340, a l'alçada de la Ràpita cal prendre el Camí de Mata-redona, en direcció a la serra, que ens deixarà, seguint el camí asfaltat, a l'àrea recreativa de Mundana on podem deixar el cotxe. Dificultat: Moderada. Alguns trams de sender són poc trescats i perdedors.Desnivell: Uns 800 metres acumulatsDurada: Unes 4h. 7,5 Km. Itinerari: Des de l'àrea de Mundana seguim el traçat del Camí de Mata-redona, amb el barranc de Solito a la nostra esquerra, superant els primers pendents forts de la falda del Montsià. A la dreta del camí veiem un vell forn de calç. Aviat trobarem una bifurcació de la pista que té el ramal de la dreta tancat amb una cadena. Caldrà seguir aquesta opció deixant el camí principal. Abans de pujar cap a la Mola del Tendo (m'agrada anomenar-la així, tot i que d'altres defensen el topònim de Mola de Cartagena o de Calatrava) entro a la finca d'oliveres de l'esquerra per visitar, i veure'n l'estat, el Cocó de Tramuntana. El propietari en té bona cura del troç i del cocó. És d'agraïr poder comptar amb un punt d'aigua a la nostra serra, força seca per naturalesa. Àrea de MundanaCingle de CacacForn de calçCamí a la Mola del TendoCocó de TramuntanaEl camí comença a pujar decidit però aviat a l'esquerra trobarem un corriol per on farem drecera cap a la part superior de la mola. Borejarem per sota una finca d'oliveres i per l'esquerra d'aquesta mateixa finqueta seguirem remuntant fins a uns bancals perduts d'oliveres. En aquest punt trobem a l'esquerra una petita fita que ens marca el corriol per anar a visitar la Font del Margalló. Està una mica apartada del nostre objectiu principal però penso que val la pena apropar-se, tot i estar completament seca, per conèixer l'indret (poca gent la visita) i gaudir dels treballs als marges de pedra en sec dels nostres avantpassats. Escales de margeFont del MargallóCompletament seca...Un altre cop al sender de la Mola seguim pujant per superar una petita feixa de roca. Dalt i a la dreta del sender trobem la reixa que tapa la boca de la Cova del Tendo. Són les 8:30 del matí i ja estic completament amerat de suor. La xafogor és insuportable aquest estiu, i ja que estic aquí apeteix fer una breu visita a la cova, que manté una temperatura constant bastant més suportable. Desaconsello absolutament la visita a gent inexperta perquè es tracta d'una cavitat força complexa: un gran caos de blocs conformen un petit laberint ple de petits pous que la fan molt perdedora i perillosa. Algunes concrecions i petites banderes posen un toc ornamental en mig del gran caos. Em costa imaginar que algú entrés aquí amb la intenció d'espoliar una pintura rupestre descoberta el 1964, representant un bou, que es va considerar en aquella época la primera pintura paleolítica trobada a la península. Cova del TendoNomés treure el cap de la cova, els 30 graus de l'exterior em retornen a la realitat, com una massada al cap. Cal seguir remuntant uns metres pel sender per guanyar la Mola i resseguir-la per la banda de ponent en direcció nord. Un pal indicador abans de baixar cap al pronunciat coll, ens mostra el corriol que per la dreta ens portarà a visitar el Cocó de...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
