La muntanya que tots hem somiat, el pic de rulhe
Perdoneu però entrada encara no acabada, perdoneu les molèstiesFa uns anys vaig pujar al pic d'Escobes de les valls d'Andorra i en sortir en la carena em vaig adonar d'una altiva muntanya del territori francès i que desconeixia el seu nom. Quan vaig arribar a casa em vaig posar a mirar i remirar. Llavors vaig descobrir que aquella bella silueta era el pic de Rulhe a les terres de l'Arieja. Són d'aquelles muntanyes que captiven i un cop l'has vist i vols pujar. És la muntanya cònica per excel·lència Però és una muntanya dreta, costeruda. Però ens acompanyat la boira i hem pujat una mica com hem pogut amb el GPS en mà i ens n'hem sortir de fer cim però, malgrat estar dues hores al cim, la gabatxa no s'ha aixecat en tot el dia. Així vam pujar un gran cim però no el vam poder fruir.Descripció de l'itinerari:Sortim del refugi de Juclar vorejant per dalt l'estany de Juclar. Es tracta de l'estany més gran d'Andorra. El sender queda tallat per un cingle; hi ha un passamà que pot ser útil si el terra està moll però en condicions normals no és pas necessari).26 min. Arribem a l'estretisme que separa l'estany de Juclar. El travessem i ens enfilem amunt per pujar el port.1 h 10 min. Collada de Juclar (2465 m.) que davalla cap al nord (França). Deixem a la dreta el camí que puja a la collada de l'Alba.Estany de Joclar en el vessant de l'Ariege que voltem.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
