Una clàssica de la muntanya amb esquís
Vallter - Vall de Núria - VallterFITXA TÈCNICATravessa: Vallter - Vall de Núria - VallterZona: Ripollès, Pirineu catalàDificultat global esquí: ME-S2-S3Orientació: SO, EAltura màxima: 2.825 metres (Pic Superior de la Vaca)Desnivell acumulat: +/- 2.266 metresDistància: 30 km aprox.Horari: 2 jornades d'entre 5h i 6hÈpoca de l'any: Recomanat de gener a abrilCartografia: Vall de Núria - Ulldeter (Hivern) - Editorial Alpina 1:25.000Bibliografia: Enric Faura i Jordi Longás (2004) Pirineos en esquís. 150 itinerarios para esquí de montaña. Editorial Desnivel17 i 18 de gener de 2022Martí Llobet, Moisés Martínez, Ferran Martínez, Jordi Pascual, Dani Sagrera i Lluís FerrerLa travessa Vallter - Vall de Núria - Vallter és una clàssica de l'esquí de muntanya del Pirineu català. La ruta circular, de poca dificultat però de gran bellesa, desplega la màgia dels grans escenaris, i ens permet gaudir d'unes vistes espectaculars de la Catalunya central i del Circ de Carançà. L'itinerari que seguim, que és adaptable segons les condicions i ofereix la possibilitat d'afegir algun altre cim, consta de dues jornades: Dia 1: Vallter (2.000 m) - Coll de la Marrana (2.529 m) - Pic Superior de la Vaca (2.825 m) - Coll de Noucreus (2.775 m) - Núria (1.960 m)+1.055 m/-1.111 m13.8 Km Dia 2: Núria (1.960 m) - Coll de Torreneules (2.563 m) - Coma de Vaca (1.995 m) - Coll de la Marrana (2.529 m) - Vallter (2.000 m)+1.200 m/-1.145 m19.3 KmMalgrat que les condicions de la neu no són les òptimes, poca innivació en general, fet que ens obliga a carregar els esquís a l'esquena en més d'una ocasió i ens imposa descontinuïtats en el mantell nival, l'experiència de la travessa és molt bona. La solitud d'aquestes valls entre setmana és un tresor que fa de l'excursió a la muntanya una aventura encara més plaent i absoluta. Les dues jornades d'esquí, molt assolellades i de forta calor, especialment la segona, són un bàlsam per afrontar la tornada a la rutina després de les festes de Nadal. La pujada al Coll de la Marrana (2.531 metres) des del pàrquing de Vallter segueix les pistes d'esquí i no presenta cap dificultat, malgrat que la neu està prou dura al tram final, més dret. Contràriament al que ens esperàvem, no venta, en una zona que és coneguda per fortes ràfegues de vent, i disposem d'un dia tranquil. Després d'una pujada que segueix el GR-11 al peu de l'imponent Pic de l'Infern (2.869 metres) i un cop hem arribat al Pic Superior de la Vaca (2.825 metres), ens toca carregar els esquís a l'esquena mentre carenegem els lloms del Pic de la Fossa del Gegant, camí del coll de Noucreus (2.775 metres). Neu escassa en aquesta part del recorregut. Des d'allí, una baixada franca i divertida per la fondalada del Torrent de Noucreus, amb bona neu, ens deixa a Núria (1.960 metres), amb prou feines mitja hora. Després de gairebé tres anys sense esquiar, en comptades ocasions, he de reconèixer que no podia fer més de 5 o 6 girs continuadament. Els quàdriceps em bullen, però he gaudit moltíssim baixant.Fem nit a l'hotel Vall de Núria, on gaudim d'una bona dutxa, menjar calent i un bon llit, que no és poca cosa en aquestes circumstàncies i, sobretot, permet alleugerir enormement el pes de la motxilla. A les 20h ja fèiem cua al restaurant, que ens hagués agradat que tingués horaris més europeus, i ens passem el sopar puntuant cadascun dels plats del bufet lliure. L'endemà al matí, després d'un bon esmorzar, enfilem cap al Coll de Torreneules (2.563 metres). Només sortir de l'estació d'esquí tornem a carregar els esquís a l'esquena perquè no hi ha neu, de manera que fem a peu tota la pujada fins al coll. El Martí s'escapa al cim del Torreneules (2.711 metres) mentre els altres encetem una conversa sobre el sexe dels àngels o l'ús i venda de les dades personals per part de les grans companyies. Encara amb els esquís a l'esquena, flanquegem...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
