Chrismas race + jaume ferrández rubió + juan bala
DIUMENGE, 17 D’ OCTUBRE Aquesta setmana hem decidit quedar-nos per casa, que la tenim molt abandonada darrerament. Però sense deixar de banda fer un quants metres i en una zona tranquil·la tot i ser diumenge.Un diumenge a Montserrat, tranquil·litat vol dir caminar força i això es el que fem. Volem fer una via a la Cajoleta i sortint anar al Montgros per fer-ne una altre i sortir per dalt. A les nou anem fins el pàrquing de Ca`n Jorba que trobem completament ple de caravanes i furgos, tant que tenim que aparcar al centre de l’ esplanada. Pujant pel camí dels Francesos ens creuem amb algun “runner” que ja esta de tornada, però sense trobar excessivament gaire gent. Arribem al Coll de Muset i tota la muntanya per sobre de la Cajoleta esta tapada per la boira. Caldrà replantejar-se l’ objectiu. Optem per fer dues vies a la Cajoleta i veure com canvia el temps. La primera via optem per la via “Chrismas Race” una via sense gaires complicacions però amb les assegurances amb força aire entre elles. La primera tirada comença malament, un pas de cinquè, je, je. Per mi, donar-li un plus no estaria malament, entre l’ humitat i la molsa és molt difícil arribar a xapar la primera assegurança. Desprès la dificultat baixa molt i tan sols cal vigilar no caure perquè una caiguda abans d’ entrar a la reunió , és costellada segura al terra. Trobarem tres parabolts als primers metres, desprès res fins la reunió. La segona tirada comença amb un flanqueig horitzontal a l’ esquerra per superar un arbre i desprès recte amunt fins la reunió. El flanqueig està net però es pot protegir amb un camalot petit. La tirada esta assegurada amb quatre parabolts, ben repartits. La tercera tirada, és perdedora, no hi ha cap assegurança però a uns vint metres pots posar un alien a caldo. Nosaltres en lloc d’ anar a la reunió de la via Blava hem pujat recte una vegada superats uns arbres i hem fet reunió a l’ avant cim. La darrera tirada és per anar a cercar el primer ràpel que ens deixa al collet. Com que veiem que la boira encara esta present, decidim fer una altre via, “la Petita Aran”, però baixant el segon ràpel veiem que hi ha una corda a la segona reunió i decidim un nou objectiu. Recordo haver vist al llibre del David Hita, una via a l’ esquerra del ràpel, però no recordo ni itinerari , ni graduació, però decidim fer-la per tornar a pujar dalt. La primera tirada és una rampa amb un tram més vertical a mitja tirada. Esta equipada amb quatre parabolts, un a la primera part i tres en el tram més vertical. La reunió esta quasi a l’ altura del collet amb la Cajoleta i trobarem dos parabolts. La segona tirada, sembla que vagi direcció al collet , però una vegada acabats els desploms que tenim sobre, s’ enfila per l’ aresta amb un passos un xic estranys fins agafar les rampes de sortida. Trobarem tres parabolts i dos ponts de roca. Reunió en uns matolls al mateix cim. Aquí pleguem cordes i fora peus de gat per fer el tram de camí fins el peu del Montgros. No tenim encara decidida quina via fer, però finalment ens decantem per la via “Juan Bala”. Cap dels dos no hem escalat mai en aquesta vessant i ens ha sorprès la qualitat de la roca. La primera tirada, et posa en situació, un cinquè ben posat, on cal mirar i estudiar els passatges que no son gaire evidents. Desprès la dificultat baixa i arribem a la reunió. Trobarem sis assegurances en aquest tram. La segona tirada, segueix el mateix patró, cal llegir be la paret per seguir l’ itinerari perquè les assegurances no es veuen fins que no estàs a sobre. Hi ha sis assegurances. La tercera igual que les anteriors tot i que aquí la roca es més costrosa i cal anar en compte. La ressenya ens deia que podríem arribar al cim des de aquesta reunió, però nosaltres hem fet una reunió intermitja sota les boles finals. Ara si, ja som dalt i el Sol llueix amb ganes, es qüestió de plegar cordes i baixar per poder fer la cervesa. J. ESTRUCH DADES DE LA VIA NOM.................................
