Pel Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (I)
El Camí de Sant Jaume per la Cerdanya és una via secundària del camí principal català (de la Jonquera i del Port de la Selva a Montserrat i Alcarràs), antigament transitada pels pelegrins provinents dels colls de la Perxa i de Pimorent, dues rutes que confluïen a Sant Jaume de Rigolisa, prop de Puigcerdà. El camí unificat creuava la Cerdanya al costat del riu Segre, i continuava des de Martinet resseguint aquest riu per la Seu d’Urgell i Balaguer, des d’on seguia per Alcarràs, Montsó i Jaca, on hi confluïa finalment amb el Camí Francés provinent de Roncesvalles; també es podia continuar més al sud per Lleida i Alcarràs, per seguir el Camí de l’Ebre o Xacobeo. Els pelegrins seguien bàsicament el traçat de l’antiga via romana coneguda com Strata Ceretana, que des del coll de la Perxa passava per Julia Lybica(Llivia) i anava seguint el riu Sícoris(Segre) fins a Ilerda (Lleida). Aquest estiu ens hem proposat fer aquest Camí de Sant Jaume per la Cerdanya en dues etapes: del coll de la Perxa a Llívia a peu, i de Llívia a Martinet amb bicicleta. En la primera d’aquestes etapes, d’uns 14 Km de recorregut, 150 m de desnivell positiu i 520 m de desnivell negatiu, ens dirigim des de Llívia, amb un dels cotxes, cap a Sallagosa, des d’on continuem per la carretera N-116 fins al coll de la Perxa (15 Km des de Llívia); a l’alçada d’aquest coll, girem a la dreta per la D-33 per deixar tot seguit el cotxe en una zona d’aparcament a la dreta de la carretera.Des del coll de la Perxa (1579 m), seguim uns 50 m per l’esmentada D-33, amb marques del GR 10 que deixem tot seguit per continuar a la dreta per un camí ample, a l’entrada del qual trobem el primer plafó informatiu de l’etapa sobre el Camí de Sant Jaume, senyalitzat a partir d’aquí amb estaques de fusta amb el símbol de la petxina groga sobre fons blau; també hi trobarem en aquest primer tram les marques grogues i vermelles corresponents al GRP Tour de Cerdagne.Plafó a l'inici del Camí de Sant Jaume a la CerdanyaAnem avançant en direcció sud, amb una gran vista sobre el massís del Carlit i la plana cerdana, amb les poblacions de Bolquera i Font-romeu, i flanquejats a l’esquerra per un bosc de pi roig que més endavant també ens envolta per la dreta.La plana cerdana i el massís del Carlit des del CamíAnem travessant un bosc de pi roigAnem pujant suaument, i al final d’aquesta pujada el camí gira a la dreta i poc després surt del bosc. El sender, ara ja un camí carreter, travessa un rierol i poc després, en una bifurcació, conflueix amb el Circuit arqueològic d’Eina, senyalitzat com a PR 16, que vam seguir fa uns anys; deixem en aquesta cruïlla el GRP, que continua a l’esquerra en direcció a Eina, i seguim recte pel PR, mentre veiem, elevat uns metres a la nostra dreta, el dolmen de Pasquerets. Ens apropem al dolmen de PasqueretsDeixem de moment el camí per apropar-nos, mitjançant un corriol a la dreta, a aquest sepulcre megalític, erigit probablement durant el Calcolític o Edat del Coure (2000-1800 a.C.), que té com a elements originals la llosa de capçalera i les dues lloses laterals, mentre que la coberta i una petita llosa lateral que la equilibra són modernes, corresponents a la restauració de 1987. Des d’aquí es domina una gran panoràmica, amb el massís del Carlit a un costat, i el Cambradase i la serra dels Clots flanquejant l’entrada a la vall d’Eina, a l’altre. Dolmen de PasqueretsVistes al Cambradase i l'entrada a la vall d'EinaEl corriol continua per l’altre costat i baixa tot seguit al camí, pel qual anem baixant suau en direcció oest, tot observant les curioses flors en forma de bec de l’herba esquellera (Rhinanthus mediterraneus), una planta semiparàsita que, quan s’asseca, les llavors que estan dins el calze, en ser mogudes pel vent, fan un so com una esquella.El camí es troba ben senyalitzatHerba esquelleraDesprés d’un parell de revolts, arribem al tram on es fa visible la via romana. Malgrat que que la vegetació cobreix gran part de les restes de...
