Pel Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (II)
15.07.17 Encara que només sigui per una jornada, les Isabels ens tornem a posar en marxa pel Camí de Sant Jaume, allà on el vam finalitzar en l’anterior recorregut a peu, és a dir, al final del carrer Camí d’Ur de Llívia (1224 m), on hi ha uns plafons informatius de la ruta. A aquesta hora del matí encara fa prou fresca per anar un xic abrigades, però ja es veu que acabarà fent calor… com cada dia.A la sortida de LlíviaEnfilem la pista en direcció a Ur, tot deixant a mà esquerra les instal·lacions d’una hípica. Marxem entre els camps de conreu encarades al Puigpedrós. A mà dreta tenim el turó de Bell-lloc coronat per l’església de Santa Maria.Pel camí d'UrArribem a l’entrada del pont medieval sobre el riu d’Angostrina on trobem l’únic plafó en francés del camí de Sant Jaume que trobarem avui i també un poltre, instal·lació que servia per a subjectar i ferrar els cavalls.A l'entrada d'Ur, amb el poltre per a ferrar els cavallsPont sobre el riu d'AngostrinaAixí, després de creuar el riu, entrem al nucli històric d’Ur (1200 m) situat a mig camí entre Puigcerdà i Llívia, i tot seguit passem a frec de l'església de Sant Martí, romànica encara que molt modificada.Sant Martí d'UrSense perdre més temps, car tenim molt camí per endavant, creuem la N-20 i abandonem Ur per continuar per una urbanització, tot passant també sota les vies del famós “Tren Groc”, que va de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, i que avui tampoc tindrem la sort de veure’l.Remuntant en direcció a PuigcerdàDes d’aquesta urbanització surt un sender molt estret i costerut que ens obliga a posar peu a terra i a treure’ns una de les capes d’abric. Aquest sender desemboca a una pista asfaltada d’accés al nucli de Puigcerdà. Per damunt d’aquesta pista, i a tocar d’un dipòsit de gas natural, s’hi ha construït un petit estany i una àrea de lleure.Seguim per la pista asfaltada fins que, uns metres més enllà, la deixem per prendre un camí carreter anomenat Camí dels Enamorats, flanquejat per grans arbres i que va paral·lel a una sèquia d’origen medieval, la qual neix a Riutés, prop de la Tor de Querol, i pren les aigües del riu Querol o Aravó. Aquest canal és el que alimenta l’estany de Puigcerdà, a l’entorn del qual s’hi van construïr, a finals del segle XIX i inicis del XX, diverses vil·les d’estiueig de la burgesia catalana.Un dels pals indicadors de la rutaCamí dels EnamoratsUns metres més enllà deixem a mà esquerra la pista que es dirigeix a Sant Jaume de Rigolisa, una capella de finals del segle XVII i d’estil neoromànic, amb un esbelt campanar el qual amb prou feines sobresurt d’entre l’espessa vegetació.Campanar de Sant Jaume de RigolisaNosaltres, però, continuem recte pel Camí dels Enamorats i així arribem a la part alta de Puigcerdà (1204 m), que creuem pel seu extrem nord, tot deixant a mà esquerra l’estany que no visitem perquè no tenim temps. Ràpidament baixem del turó on s’hi asseu el nucli antic i a mig descens ens desviem a la dreta per un carrer que baixa de dret al polígon industrial des d’on anem a buscar el pont gòtic de Sant Martí sobre el riu d’Aravó.Travessem el pont de Sant Martí sobre el riu d'AravóJust a l’altra banda creuem la carretera i ens dirigim cap al nucli urbà de Bolvir, tot travessant una urbanització amb residències molt luxoses i passant a frec de la Mare de Déu del Remei, una església de finals del segle XIX i d’estil neogòtic coronada per una esbelta cúpula poligonal. Sobre la seva porta d’entrada hi ha uns versets que resen: En mig d’una hermosa plana / heu posat la vostra seu / per ser reina i sobirana / dels pobles que tant ameu.Mare de Déu del RemeiBaixant cap a BolvirDesprés de creuar ràpidament el nucli antic de Bolvir (1145 m), travessem la carretera N-260 i prenem una pista molt oberta que davalla suaument, entre prats i conreus, vers el riu Segre amb bones vistes de la Tosa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i la cara nord del...
