Escaladors Bucòlics
01-06-2022 Solsonès Vilamala Paret de La Batalla Via : Escaladors BucòlicsFoto de base cedida amablement per el company Joan AsínAquest racó de món s'està posant un xic de moda, per diversos fenotips d'escaladors : Uns perquè s'apunten a tot el nou i és que surten a escalar un munt de cops a la setmana i són uns tastaolletes, altres perquè quan surt una via d'aquest nivell ens apuntem ràpidament i és que no es troben amb facilitat les vies en què podem anar els "Sense Nivell".El Guillem al L - 1 (foto Martí)Aquí hem de donar les gràcies al company Joan Baraldés, que de tant en tant obre una via per nosaltres.No obstant te dos, petits, inconvenient, primer és un conyas això de cabussar-se paret avall, sense conèixer-la i amb el dubte de si el que diuen serà cert del tot i si les passarem magres o no, en fi que hi ha una mica de cangueli i una mica de "perquè m'he embolicat", després resultarà d'allò més que correcte i amb alguns trams disfrutons, bé ha valgut la pena. L'altre obstacle és quan acabes la via ....tens una xoriçada fins a arribar al cotxe, sobretot amb Sol, Aquí l'Esteve i Jo semblàvem que anàvem cantant les Absoltes, aniria bé una cinta com als aeroports, preneu nota aperturistes.!!Arribant a la R - 2 (foto Martí)El segon llarg no té gaire dificultat, tampoc cap assegurança, arribar a prop de la reunió, és quasi caminant, però Jo pensava si ara em dona una baixada o una pujada de pressió o una "vahido", coses pròpies del nostre estat i condicions físiques, Jo baixo donant culades fins a terra, quan Jo era menys gran (anys 50 i 60) les senyores per aquests casos prenien un (o més) didals d'Aigua del Carmèn, ho tindre queprovar..!!L'Esteve al L - 3Feia temps que no trobava una via oberta seguint la lògica del camí més natural / fàcil que ofereix la paret, és com s'obria quan en una paret l'objectiu era arribar al cim i no es buscava la dificultat, aquesta observació no és una proclama que és millor o pitjor, simplement és una observació d'un fet que me ha causat una bona impressió.Assegurances correctes, la pedra ens ha sorprès no l'esperàvem tan bona i a més amb molta adherència, atenció si està humida pot no ser tan agradable.El Martí al L - 4Com arribar-hi en cotxe :Agafar la carretera que va de Solsona a Coll de Jou fins Km 20Agafar la carretera que va de Sant Llorenç de Montgai (Bar amb terrassa que val un Potosí) al Coll de Jou, aquí agafar el desvio a Solsona fins al Km 20.KM 20 una esplanada pels dos costats de la carretera, en la part nord unes runes i un dipòsit d'aigua, aparcar en aquest punt.L - 5A peu :Al costat Sud de la carretera un pla descendent camí fitat i ja comença a estar un xic trepitjat, seguir les fites primer recte, després cap a l'esquerra, passa per una petita zona arbrada i despréssegueix per zona de pedres, a mig camí unes fites marxen a l'esquerra, van a unes altres vies, nosaltres continuem baixant, direcció Sud, tot seguin el terra més rocós i sense perdre les fites, fins a uns petits arbres en què es veu una darrera fita abocada al buit, a un metre a sota està la reunió inicial dels Ràpels i final de la via, en aquest punt hem posat una vaga en un arbre i hem assegurat la baixada, uns 10 metres, per a tots nosaltres, no és difícil, però una relliscada seria desagradable.La graduació és totalment subjectiva. Baixada : Primer Ràpel : Segueix, més o menys, la vertical un bon punt de referència és un petit arbre que queda a la nostre esquerra, baixant i mirant la paret, la reunió està més o menys a la mateixa alçada. 28 metres.Segon Ràpel : Segueix la vertical, trobarem la reunió en una zona de banyeres, a uns 32/33 metres.Tercer Ràpel : Segueix la tònica de baixar, més o menys recte, passem un gran balmat i uns 7/8 metres sota el mateix trobaremla reunió. Uns 30 metres.Quart Ràpel : Recte avall, passem de llarg la primera reunió i continuem baixant fins a la canal. Uns 58 metres. La Via :La canal és ombrívola i humida. A la via no hem sabut veure...
