Aresta Corbera
23-10-2021 Berguedà Santamaria de Corbera Cresta de Corbera Via : Aresta CorberaMe he permès la llibertat de agafar la foto del "Blog del Muntanyenc" i retocar-la, no gaire be per que no se mes, i fer a sobre la meva, particular ressenya. Comença a fer fresca al matí, el esmorzar es fa, quasi sempre, al interior del Bar, però els cigalons els fem fora, per allò del fum, sort que en aquesta ocasió la terrassa esta convenientment protegida i anem fem mes de una ronda tot veient els firaires muntar les seves paradetes, mira per on avui fem mandres, mes de lo habitual, i anem a mirar una parada que esta especialitzada en pantalons de aquests que ens va també per als aficionats de l’escalada com nosaltres, també se han posat mol de moda en el mon rural i de moment cap figura de la muntanya cobra per fer-li publicitat ... tot arribarà..!! Fantàstic hem firat...!!!ara ja no tenim excusa per fer el ronso mes temps, així que els 4 intrèpids muntanyencs ens posem en marxa.L'Esteve al inici del L - 1 Ens arribem a la Cresta de Corbera, fàcil aproximació, en aquest cas no es mesura per temps, si no per metres des de el cotxe al peu de via, avui tenim sort i aparquem a uns 10 / 12 metres de distancia. Un dia fantàstic amb un Sol que escalfa sense cremar. Aquesta via la teníem un xic arraconada, per que en una ocasió vam veure una persona patint de valent en uns passos del primer llarg i desprès, un altre dia estant a la darrera reunió de la “escaladors Bucòlics”, que esta a tocar un nostre company ens va dir que el segon llarg era un munt de pedres soltes...!! Avui ens em decidit, portem alguns maillons..!!L - 1 A resultat que no es tan “ferotge el lleó” ... epp !!! tampoc es que sigui fàcil, no siguem uns “boques”, però en el primer llarg el primer pas difícil ho em resolt amb mes o menys certa elegància, això si .. un cop xapat ens em agafat amb les dues mans i el melic, faltaria mes..., de totes formes si esteu mol apurats crec que se arriba be amb l’antena. Al segon pas no em dubtat ni un moment i hem fet servir l’antena i pas resolt....be he de ser sincer Jo he posat un estrep i es que entre el greix acumulat i allò que la musculatura es fa mes dura que la sola de una espardenya, la cama no em pujava prou amunt per posar el peu a on tocava, així que a on la resta a passat amb una tibada de “agafador de colors” Jo he posat un estrep i me he cansat menys que ells. La resta es mes factible, bonic, bonic llarg. Haaaa no se os acudeixi de dir-me que abandoni el noble esport de la “Barra” i vagi a un gimnàs... mes de un se ha trencat per començar, a la vellesa, a anar al gimnàs.El Raimon al L - 2 El segon llarg, en fi no lo hem trobat tan terrorífic, es veritat que en la part mes bonica se ha de vigilar per que trobarem grans agafadors que no son de fiar, però hi ha a on escollir, a favor te que hi trobarem abundants agafadors i de molt bona qualitat, també la em trobat bonica i per gaudir. Descripció de la via : Primer llarg : A peu de via inicial “AC” Rampeta que puja fins a la segona xapa, una placa amb certa escassetat de agafadors de mans per arribar a la quarta xapa (3a a 4a possibilitat de antena) des de la 4a se arriba, amb antena a la 5a, es lo que em fet nosaltres, sortida mol difícil, fins entrar a un díedre , que trobem a la nostre esquerra, primer pugem per la seva esquerra fins assolir una xapa i després ens ajudem amb uns bons agafadors al petit espero de la dreta, al seu cap de munt, trobarem una reunió (incomoda) que serveix per els que volen fer no mes el primer llarg en pla esportiva, la via segueix ara per terreny fàcil fins a una còmoda reunió, un xic a la dreta. 30 metres, 6 xapes + R = 7 assegurances, IVº / Vº / Vº+ / Ae / Vº / IVº-IVº+ / IIº-Iº. Segon llarg : Un curt tram de corda ens uneix amb una reunió que esta un xic mes amunt, desprès un flanqueig quasi caminant a l’esquerra fins arriba a una corda fixa...
