Via sendero limite
DISSABTE, 29 D'OCTUBRELa vall de Tensa, és una zona que conec força bé, pero en l'ambit de caminar i fer visites turistiques amb la familia, però sempre havia tingut el cuquet de pujar-hi per escalar.Quasi tota la colla ja han fet visites d'escalada però jo no hi he pogut venir .Aquesta setmana en un plis plas, hem mogut els fils per poguer pujar-hi i fer alguna escalada de reconeixement.Sortim d'Esparreguera el dissabte de bon mati, com si anessim a escalar normalment, però aquesta vegada passarem dues nits a la zona.Hem reservat dues habitacions en una petita pensió de Panticosa i per assegurar el tema hem dit que arribariem a les set de la tarda. O sigui que abans podrem fer alguna escalada. Ens decidim per començar per Ferronias, una escola d'escalada just sobre el poble. Un lloc que em feia dalir cada vegada que venia amb la familia en veure cordades penjades a qualsevol hora del dia.Com que no coneixem de que va la roca, escollim la via Sendero Limite, que es una assegurança de bona via, assegurada, sanejada i generalment molt estetiques.Arribem al parquing sobre les onze de mati i despres de preparar el material fem l'aproximació, deu minuts com a maxim i ja estem a peu de via.La primera tirada no te gaire historia, supera un petit contrafort per fer reunió al peu del diedre que segueix la via.La segona, ja amb una roca molt bona s'endinsa al diedre tot seguint fissures i plaques amb molt bona roca. Trobem una reunió que ens saltem per anar a cercar la de sobre en un petit replà.La tercera ja comença a ensenyar les dents, una placa combinada amb alguna fissura i un tram final molt dur, un encastament d'esquena amb els peus en adherencia on cal apretar per sortir-ne ben parat.Nosaltres voliem fer les dues tirades en una però veient el que tenim sobre, ens desdim i fem be en fer-ho.La quarta tirada és la més dificil de totes, ara una vegada feta hem vist els moviments i es pot fer sense el pedal que hem posat nosaltres, però d'entrada no es veuen el moviments per lligar el passatge. Nosaltres hem començat de cara a la paretfins el segon parabolt , que es fa be, però sortir d'aquest recte a munt es poc menys que impossible i el pedat queda volat no poguent-lo utilitzar per progressar, tan sols per fer peu amb confiança.Una vegada arribats al seguent parabolt hem provat el pas i si utilitzes una presa que hi ha a la paret de la dreta i els peus en oposició si que et permet superar-te.Uns metres més amunt hi ha una reunió que ens hem saltat fins la propera. Per cert, sortir de la reunió també hi ha un pas que té guasa !!!. Per sort estas a la reunió i és tan sols un cop de genit.La resta de tirada no te cap problema , entre boixos s'ha fet un cami que superant un parell de ressalts arribem a la reunió.La cinquena titada, es bonica, una placa ben assegurada on tan sols caldra apretar per superar un petit desplom poc abans d'arribar a la reunió.Aqui en aquesta reunió tenim dues opcions, tirar recte amunt per anar a superar un sostre i d'allà al cim o fer una travessia a l'esquerra per anar a carcar una placa que també ens deixa a prop del cim.Nosaltres escollim aquesta darrera opció i deixem el sostre per a una propera visita.Un flanqueig a l'esquerra en horitzontal fis a superar el final de la linea de desploms que tenim sobre i fer reunió al peu d'una placa.La darrera tirada es superar aquesta placa que ens deixa a l'aresta cimera.La baixada no la coneixem cap dels tres però esta ben senyalitzada fins el rapel, (compte amb les cordes que hi ha , ja estan de carreres !!!). Una vegada al peu del rapel dubtem si anar a la dreta o a l'esquerra, (mirant la paret). El cami segueix per l'esquerra desgrimpant unes canals fins arribar a nivell de bosc i d'aqui a enllaçar amb el cami d'aproximació.Encara tenim temps abans d'¡anar a la pensió, però preferim anar a fer una bona cervesa i a descansar per estar frescos demà que pujarem a Baños de Panticosa.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM.................................................. Sendero...
